06/05/2018

Tot és ETA (a l’escola en català)

2 min

Les perseguiremos estén donde estén”, va ser la peculiar aportació del ministre d’Interior, el novio de la muerte Juan Ignacio Zoido, al rosari de negatives altisonants amb què el govern d’Espanya va saludar la notificació per part d’ETA de la seva dissolució. Tot i que hauria estat més exacte que digués “aunque no estén ”, per dos motius: perquè ETA efectivament ja no hi és, i perquè ells (i “ells” no és només el govern d’Espanya, sinó tot l’Estat amb tots els seus poders i els seus múltiples portaveus i representants civils) seguiran perseguint. A qui, si ja no hi ha terrorisme? Ah, a tots els que representin alguna diferència en relació al nacionalisme espanyol. Amb el mateix furor que si es tractés de terroristes. Equiparant-los, de fet, als terroristes. ETA ja no hi és (feia anys que no hi era) i el nacionalisme espanyol necessita omplir com sigui el buit que deixa.

Als nois d’Altsasu és molt possible que els caiguin penes de presó pròpies de terroristes, perquè així és com els qualifiquen els fiscals i tot l’entorn mediàtic del nacionalisme espanyol: i això els passa per ser d’Altsasu, perquè si fossin de qualsevol poblet de l’Espanya espanyola el seu cas no passaria d’una brega de bar vulgar i corrent, com se’n produeixen a cabassos cada cap de setmana, gairebé sempre de matinada i sovint amb la implicació d’agents de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional de paisà. Als CDR se’ls intenta penjar com sigui l’etiqueta de terroristes, i a una dels seus membres, Tamara Carrasco, se la va detenir acusada de ser-ho. Tant se val que els seus mètodes de protesta siguin els clàssics de la desobediència civil, practicats mil vegades per piquets sindicals i moltes altres organitzacions civils sense cap conseqüència: això és el que succeiria si haguessin sorgit a qualsevol altre indret de l’Espanya espanyola, però els CDR són catalans, donen suport a la idea de la República Catalana i, per tant, són, han de ser, terroristes.

Un dels clàssics del nacionalisme espanyol sobre ETA era que el terrorisme basc naixia i s’alimentava a les ikastoles, en un intent que va durar molts d’anys de criminalització de l’ensenyament basc: les escoles eren centres d’instrucció de terroristes. Ara es trasllada exactament el mateix esquema a l’escola catalana (amb les fake news sobre l’Institut El Palau com a emblema), però la cosa no acaba aquí: es tracta de criminalitzar també tota l’escola que es faci no tan sols a Catalunya, sinó en llengua catalana, també a les Illes Balears i al País Valencià. Així ho ha declarat aquest cap de setmana el presumpte M. Rajoy a Alacant (on va anar a celebrar que el PP havia recuperat l’alcaldia amb el vot d’una trànsfuga, tot i que va ser incapaç d’esmentar pel seu nom el nou batlle del seu partit), en amenaçar de dur al Tribunal Constitucional la llei de plurilingüisme del Botànic, perquè al País Valencià (denominació també prohibida) no “s’estengui la divisió com a les Balears o a Catalunya”. Ensenyar en català és dividir. I tot segueix essent ETA.

stats