Encara sobre antiamericanisme
Els lectors de l'ARA ja saben que Albert Pla Nualart és un excel·lent filòleg, en un país en què aquesta disciplina sovint es converteix en un esport de risc. Deixeble avantatjat de Joan Solà, sap mantenir l'esperit de rigor, exigència i sana heterodòxia que el mestre va practicar en la seva obra, com tenim ocasió de comprovar a la seva columna diària Un tast de català . Al seu article de diumenge, vaig tenir el goig que el nostre cap de llengua afirmés que servidor escriu "unes columnes superdivertides". Per correspondre un compliment tan guai, i a risc de semblar pilota, només puc dir que les seves em semblen sempre superinteressants.
Per altra banda, a Pla Nualart no li havia agradat el meu Visca el sistema de dijous, en què comentava la carta que Adolfo Pérez Esquivel va adreçar a Barack Obama a propòsit de l'execució de Bin Laden. Pla Nualart considerava que aquesta mort va ser un assassinat polític i un acte de terrorisme d'estat, i que és ridícul titllar qui diu això d'antiamericà. Per reforçar-ho, deia que Esquivel "va ser torturat durant 14 mesos per la dictadura argentina" per defensar els drets humans, mentre que no li consta que a la meva humil persona la policia li "hagi tocat mai ni un fil de roba per defensar cap dret humà". En efecte i per fortuna, fins ara la policia s'ha conformat a multar-me quan aparco malament, però no sabia que haver patit tortura fos un mèrit que computi a l'hora de valorar un article. En tot cas, no sembla que a Pla Nualart tampoc ningú l'hagi torturat gaire (Déu no ho vulgui) i ja he dit que els seus articles em semblen molt bons.
Anant al tema, potser és que dijous no vaig saber fer-me entendre, i això que, com Pla Nualart, jo també feia servir el terme assassinat per referir-me a la mort de Bin Laden. Això sí, no parlava de terrorisme d'estat sinó de guerra, perquè em sembla que aquest és el mot pertinent per definir el conflicte existent entre els EUA i Al-Qaida, sens perjudici de l'obvietat que els governs dels EUA han comès, cometen i cometran actes de terrorisme. Això és així, i dir-ho i denunciar-ho no trobo que sigui cap mostra d'antiamericanisme. El que sí que em sembla antiamericanisme, i del barat, és insinuar, com feia Pérez Esquivel, que la responsabilitat de l'11-S no és d'Al-Qaida sinó de les mateixes elits dirigents americanes, que s'haurien autoperpetrat l'atemptat per justificar les consegüents intervencions bèl·liques a l'Afganistan i l'Iraq, i ara a Líbia. Em sap greu, però això és un disbarat i un infundi que invalida tot el discurs de qui ho sosté o ho dóna a entendre, per molt Nobel de la pau que sigui.
Finalment, Pla Nualart lamentava que Bin Laden fos assassinat "quan estava desarmat i en família". També estaven desarmats, i tenien família, els morts de les Torres Bessones i els de l'11-M de Madrid. Dec ser una mica dur de cor, però he d'admetre que els drets humans dels assassins de masses no són cap cosa que m'entendreixi.
