Entrevista amb la Manada
Previsiblement, a hores d’ara hi ha bufetades entre les productores de programes de teleporqueria de les televisions espanyoles (aquests programes que darrerament donen fins i tot ministres de Cultura, ni que siguin fugaços) per aconseguir la primícia d’una entrevista a un o preferiblement a tots els membres de la Manada, perquè ens il·lustrin amb la seva lúcida visió de la vida. L’advocat dels violadors, Agustín Martínez, un altre granot amb ànsies de protagonisme, ja fa temps que es fa un fart de sortir gairebé cada dia a tot arreu (TVE, Telecinco, Antena 3, Trece TV, etc.), però la popularitat del defensor serà una broma en comparació amb les quantitats de diners que podran negociar els violadors pròpiament dits per les seves aparicions als espais de més audiència. Quan algú s’escandalitzi de veure a la pantalla aquests individus repugnants explicant la seva vida i miracles i fent bromes estúpides i ofensives, els responsables dels programes es defensaran invocant grans paraules com dret a la informació o, fins i tot, presumpció d’innocència o llibertat d’expressió, mentre els autèntics perseguits que existeixen a Espanya per la seva llibertat d’expressió seguiran a la presó o a l’exili (aquests programes, per cert, han col·laborat amb entusiasme en la tasca de difamar-los). I respondran amb tertúlies grolleres en què els tertulians de torn pontificaran sobre l’amenaça del totalitarisme feminazi i sobre el perill que les denúncies falses de violacions acabin amb la recta vida d’honestos pares de família i bons espanyols que només havien sortit una nit de gresca. Si dins la Manada hi ha fins i tot un guàrdia civil i un militar, ja està bé de criminalitzar els membres de les nostres forces i cossos de seguretat, disposats a donar la seva vida per la nostra seguretat.
Un que li diuen el Prenda, i que passa per ser el líder o l’exemplar més carismàtic de la Manada, ha estat rebut amb bramuls d’alegria i suport pels aficionats ultres del Sevilla. Altres conciutadans han estat més mesurats en les seves expressions, però estan igualment contents de l’alliberament d’aquests joves que tan sols van sortir a divertir-se i van topar amb una “ lianta ”. Aquesta mentalitat putrefacta sobre les relacions entre els homes i les dones, que és del que estem parlant, no és privativa d’alguns sevillans sinó que es troba àmpliament estesa entre molts sectors de la població espanyola i catalana, i de tots els àmbits possibles. També del judicial, com ha demostrat l’alliberament dictat pels magistrats Ricardo González i Raquel Ferlandino, que mostren una fe cega en la no reincidència de la Manada (tenen pendent un altre judici per violació múltiple) i que, com assenyalava en declaracions a TV3 un senyor jubilat de Pamplona, amb la seva decisió el que han fet és confinar la capacitat de moviment de la víctima a la comunitat de Madrid, mentre que els violadors poden campar a lloure per tota la resta del territori espanyol. Una entrevista des dels Sanfermines, per exemple?
