Misc 14/04/2011

Escenes d'una família

i
Sebastià Alzamora
2 min

Tots dormim més tranquils d'ençà que sabem que el senyor Duran i Lleida ja té la seva Creu de Sant Jordi, però a la vegada som plenament conscients que amb això no n'hi ha prou. De fet, no n'hi ha ni per a pipes. Per començar a fer justícia al líder d'Unió, se l'hauria de nomenar Fill Predilecte d'Alcampell i Fill Adoptiu i Il·lustre de Barcelona, i se li hauria de concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (per títols com ara Catalunya i l'Espanya plurinacional o La política a diari , de referència inexcusable per a joves democratacristians i agències matrimonials). També se'l podria proclamar Conciutadà Que Ens Honora, com a Fèlix Millet, i seria un detall que Sa Majestat, el rei don Joan Carles, li imposés la Gran Orden de Carlos III, com a Bibiana Aído (i no busquin lectures estranyes en les mencions a Millet i Aído). Potser convé afegir que la Gran Orden de Carlos III és la màxima condecoració civil que pot rebre un súbdit espanyol, i que es concedeix a aquelles persones que hagin destacat especialment per les seves bones accions en favor d'Espanya i la Corona: com es pot veure, és un honor fet a mida del nostre admirat senyor Duran. Finalment, el diari Abc el podria fer Español del Año, com a Jordi Pujol el 1984, i El Periódico , Català Així Sí de l'Any. Ah, i les acadèmies de cinema corresponents li podrien concedir els premis Gaudí, Goya i Oscar al millor vestuari i maquillatge. Tot és poc, per a aquest senyor Duran.

De fet, el mateix Abc ja va renyar el president Mas pel seu vot afirmatiu a la consulta sobiranista de Barcelona, i no es va estar d'indicar-li que prengués llum del capteniment "impecable" del seu soci Duran i Lleida en tot aquest assumpte. Potser per això, i per demostrar qui porta els pantalons a Unió (i perquè li va donar la gana, com ja sabem), el senyor Duran va tenir la necessitat de demostrar el seu profund respecte a la figura de la vicepresidenta del govern esbombant el sentit del seu vot en una entrevista televisiva: que quedés clar que, per molt vicepresidenta que sigui, la senyora Ortega és una persona aplicada i tan "impecable" com Duran li ordena que sigui.

I qui diu una vicepresidenta diu un president, ni que tingui vel·leïtats independentistes a títol estrictament personal i sempre fora de seu parlamentària. I és que, d'ençà que CiU ha tornat a tocar cuixa, el senyor Duran i Lleida du molt de vent a la flauta: tant que, vist des de Madrid, pot semblar que qui mana de veritat a Catalunya sigui ell, i no el senyor Mas. D'aquí que la mamma Ferrussola veiés necessari aprofitar l'espai radiofònic que comparteix amb Judit Mascó (un dels més fascinants de la història de la radiodifusió catalana) al programa del Manuel Fuentes per posar una mica d'ordre i deixar clar que la nena Ortega havia votat que sí. S'hi va jugar la mà dreta, que és la de ventar clatellots. Joana Ortega, mentrestant, acotava el cap al seu racó, sense dir ni piu. I és que ja ho va escriure Tolstoi: totes les famílies felices s'assemblen.

stats