Feliç Dia de la Hispanitat
Admiróse un portugués / de ver que en su tierna infancia / todos los ninos en Francia / supiesen hablar francés . / "Arte diabólica es", / dijo, torciendo el mostacho, / que para hablar el gabacho / un fidalgo en Portugal / llega a viejo, y lo habla mal; / y aquí lo parla un muchacho.
Valgui com a felicitació del Dia de la Hispanitat aquest epigrama de Nicolás Fernández de Moratín, poeta i dramaturg espanyol del segle XVIII, i pare així mateix del també escriptor Leandro: l'adoctrinada educació que vam rebre en els nostres anys d'escola no ens ha impedit conèixer aquests autors, i tampoc ens ha privat de la possibilitat de llegir-los en el seu idioma original, que vés per on també és nostre. El poemet es titula Saber sin estudiar , i tracta, com ja s'ha vist, de l'estranyesa que senten alguns naturals de la península Ibèrica en constatar que hi ha gent que parla en llengües diferents de la seva.
La ironia, la intel·ligència i l'obertura de mires dels fills espanyols de la Il·lustració, com els Moratín, Goya i Jovellanos (aquells que els seus mateixos compatriotes més abrandats van menysprear en el seu moment com a "afrancesats") es troba a faltar aquests dies, quan acabem una setmana en què els ministres del govern d'Espanya (remarquem que no estem parlant d'uns particulars qualssevol, sinó de ministres del govern d'un estat de dret) sembla que competeixen en una cursa endimoniada que té com a meta una alienació política i intel·lectual de conseqüències perfectament predictibles, per penoses. Quan semblava que el granulós Wert havia arribat al súmmum del deliri en expressar el seu desig d'espanyolitzar els alumnes catalans, surt l'endemà el seu col·lega García-Margallo establint una comparació directament delinqüent entre el nacionalisme català i el nazisme i/o el marxisme (que Francesc Homs, per cert, com Espar Ticó, pronuncia amb la xeix, com si es tractés d'un moviment marxaire). Podem jugar, a partir de l'enginy de Margallo, a establir regles de tres democràticament xocants: si el catalanisme equival al nazisme (un símil que, per cert, no és gens nou, sinó que s'arrossega fa anys com un llimac de la retòrica), a què equival l'espanyolisme?
Però val més no entrar en aquest terreny tan llastimós. Riem-nos, si de cas, amb Moratín, dels que sense estudiar ni entendre res es pensen que saben alguna cosa, i eructen les seves conclusions des d'enlairades poltrones que queden completament deslegitimades a causa de la seva presència: ben aviat, el càrrec de ministre d'Espanya tindrà el mateix valor que el de tertulià en qualsevol canal de trabuc i metxa. Que Rajoy i els seus ministres disfrutin el dia d'avui, amb els F-18 volant baix i la feina del rescat pendent. Els que encara no hem perdut l'esperança d'escoltar alguna paraula intel·ligible, i no una remor de grunys inarticulats, aprofitarem el dia per fer una mica de feina. I, si n'hi ha ocasió, per repassar els caprichos de Goya. Feliç Dia de la Hispanitat per a tots aquells que no insulten ni amenacen.
