Misc 23/12/2013

Gallardón i les dones del PP

i
Sebastià Alzamora
2 min

De les bondats de la reforma que ha perpetrat el ministre Ruiz-Gallardón en la llei de l'avortament en parla amb prou eloqüència el fet que al mefistofèlic Rouco Varela li sembla "un millorament" respecte de la normativa fins ara vigent. El cardenal i encara president de la Conferència Episcopal Espanyola es va tornar a despenjar ahir amb unes declaracions en què es mostrava altament preocupat pel destí dels embrions i dels éssers no nascuts, mentre que demostrava un interès molt més lax en les criatures efectivament nascudes, sobretot si aquestes criatures pertanyen al sexe femení i són mares.

L'eliminació del supòsit de malformació en la llei de l'avortament és una altra mostra d'involució democràtica que devem al govern del PP, i només resulta comprensible a partir de mecàniques internes de partit i de poder que segurament se'ns escapen a la majoria dels mortals. En efecte, Ruiz-Gallardón (que sempre havia passat per ser el simpàtic del PP) no tenia, en principi, res a guanyar en la seva carrera política amb aquesta reforma de l'avortament: era un tema que no figurava a l'agenda política i que no constituïa cap mena de preocupació per a la ciutadania. Tot semblava indicar que estaven bé les coses així com estaven, i que ni el ministre, ni el govern espanyol, ni el PP tenien cap necessitat d'embrancar-se en una nova exhibició de la seva majoria absoluta, que només serveix per reforçar la imatge autoritària del govern de Rajoy. Bé: per a això, i per enviar un munt de dones a avortar a l'estranger, com si haguéssim retrocedit més de trenta anys en el temps.

L'altra reforma empresa per Gallardón, la del sistema judicial, també ha consistit a deixar una quantitat enorme de ciutadans sense un dels serveis bàsics del sistema democràtic. Ara toquem la justícia, ara toquem la sanitat. I allà on Gallardón no hi arriba, tenim en Wert, que es dedica a tocar l'educació. I allà on Wert i en Gallardón no hi arriben, tenim la ministra de Treball, Fátima Báñez, que es dedica a malmenar els drets dels aturats i dels pensionistes, instigada per l'entranyable "¡Que se jodan! " de la seva companya de files Andreíta Fabra, filla de Carlos Fabra, autor d'aquell aeroport de Castelló al qual, a hores d'ara, encara no ha arribat cap vol.

I així successivament. Cada abús de poder del govern de Rajoy s'encasta inevitablement en cadascun dels seus escàndols, fins a configurar un mapa de la vergonya pública que no hi ha manera de tapar ni de dissimular. La descomposició de la democràcia a Espanya és un fet ja indiscutible, que no pot deixar lloc a cap altra cosa que no siguin solucions improvisades a força de lideratges espuris i indesitjables. Vull dir que, pel camí que anem, ens pot semblar que no podem anar més avall, però és ben possible que encara ens esperin les sorpreses més desagradables. Mentrestant, els drets de les dones han tornat a recular substancialment a Espanya. Amb l'aplaudiment de les dones del PP: estaria molt bé que alguna d'elles sortís a explicar el que pensa.

stats