VISCA EL SISTEMA
Misc 17/05/2012

En Gepetto i don Mariano

i
Sebastià Alzamora
2 min

Ara que l'actualitat baixa tan fosca i espessa, potser és un bon moment per recordar un dels mites eròtics (masculins) de la meva generació. Es tracta d'en Gepetto (per raons que comprendran de seguida, em permetran que l'anomeni amb aquest pseudònim), que, una matinada d'estiu, tornant d'una nit de farra en companyia d'una amiga de bon veure, es va trobar amb l'agradable sorpresa que l'amiga (que havia pres algunes copes de més) s'oferia gentilment a practicar-li una sessió de sexe oral. El problema era que en Gepetto i la seva amiga eren, justament, enmig d'un carrer d'una vila d'estiueig i, a pesar que l'hora era intempestiva i per tant no hi circulava gairebé ningú, resultava obvi que en qualsevol moment podien passar cotxes o transeünts que inevitablement haurien de presenciar l'escena i, el pitjor de tot, podien reconèixer en Gepetto: l'endemà, tot el poble n'aniria ple.

Què havia de fer, doncs? El lloc i el moment eren del tot inadequats, però no era cosa de deixar passar aquella ocasió que amb tota probabilitat no es tornaria a repetir mai més. De manera que, fent gala d'una capacitat de reacció formidable, en Gepetto va trobar la solució òptima: aixecar-se la samarreta i passar-se-la pel cap. D'aquesta guisa, si passava algú pel carrer potser reconeixeria l'amiga, però no en Gepetto, el qual, a més, s'estalviava també el tràngol d'haver de contemplar la cara que fessin els possibles passavolants. I així, amb la samarreta pel cap i els pantalons pels turmells -i amb l'amiga col·locada en la posició que feia al cas- en Gepetto va poder dur a terme el seu moment de glòria.

L'edificant història d'en Gepetto m'ha vingut a la memòria a compte de l'actitud de Mariano Rajoy i els seus ministres, ja que, encara que no ho sembli a primera vista, hi guarda més d'una similitud. I és que, com el bo d'en Gepetto, els capitostos del PP també van obtenir (i també quasi sense esforç, per pura rendició de l'adversari) el que més anhelaven, que en el seu cas era el govern d'Espanya. I no només això, sinó que van assolir el seu fosc objecte de desig per majoria absoluta, acompanyada d'un poder gairebé omnímode arreu de les Espanyes totes.

El problema, ai las, és que la dolça victòria també els va arribar en el moment més inoportú: en plena intempèrie de la crisi i amb tots els mercats i els poders imaginables observant minuciosament la jugada. I no ha passat ni mig any abans que decidissin seguir l'exemple d'en Gepetto: abaixar-se els pantalons i passar-se la samarreta pel cap, a fi de no veure la realitat i passar-se el dia proclamant als quatre vents que no hi haurà intervenció, que no hi haurà rescat, que no hi haurà corralito , que no hi haurà sortida de l'euro i que la culpa, en qualsevol cas, és de tothom menys seva. El que convingui mentre no els espatllin el moment esplendorós de tenir-nos ajupits davant seu.

Sí que s'assemblen, el mític Gepetto i aquest govern de don Mariano. Només amb una diferència: que en Gepetto i la seva amiga no feien mal a ningú.

stats