Publicitat
Publicitat

Gràcies, però és que no hi ha porta

El president de la patronal Foment del Treball, el senyor Joaquim Gay de Montellà, ha afegit la seva veu al cor dels pròcers empresarials que ja han adreçat la seva carta als Reis a l'imminent nou govern de Catalunya. És curiós el que passa amb alguns governs, que ningú hi creu però tothom els demana coses per si de cas, fins i tot abans de néixer. I el govern de la transició nacional, com sembla que estiguin d'acord a dir-ne tant els dirigents de CiU com els d'ERC (en alguna cosa havien d'estar d'acord) no és una excepció a aquesta norma. El senyor Gay de Montellà demana als nous governants, si de cas se'ls acudeix celebrar una consulta, que aquesta convocatòria "no vulneri la Constitució". Són temps nadalencs i, com a tals, plens de bons desitjos. N'hi ha que pensen deixar de fumar, n'hi ha que tenen decidit posar-se a dieta i n'hi ha que entenen que es pot celebrar una consulta sobre el dret a decidir sense vulnerar el marc legal i jurídic de la Constitució espanyola.

El lloable propòsit del president de Foment del Treball s'arrenglera, de fet, amb el d'algunes de les veus més eminents del patriotisme constitucional, que exigeixen al sobiranisme català que s'emmiralli en el referent escocès, ja que la consulta (allà en diuen referèndum, amb totes les lletres) que propugnen Alex Salmond i el seu SNP sí que és perfectament legal a tots els efectes. ¿Ens ho diuen o ens ho expliquen? El referèndum escocès és legal perquè així ho reconeix la legalitat britànica, que per cert no es regeix per una Constitució tal com l'entenem per aquí baix, en el sentit que no es tracta d'un document identificable com a tal, i molt menys de caràcter immarcescible i gairebé sagrat. Per això es diu que el Regne Unit no té una Constitució escrita, sinó una de "no codificada". La font principal de la legislació constitucional britànica és el concepte de sobirania parlamentària, i això és el que fa que els escocesos (que van recuperar el Parlament de Holyrood únicament de l'any 1998 ençà, després de 290 anys de la seva dissolució en l'Acta d'Unió que va significar el naixement del Regne Unit) puguin convocar un referèndum d'autodeterminació sense entrar en conflicte amb la legalitat britànica: perquè aquesta mateixa legalitat reconeix a la cambra escocesa potestat i sobirania suficients per fer-ho.

I això, per descomptat, no succeeix aquí. La Constitució espanyola no tan sols és absolutament codificada, sinó que és inamovible i pètria, i nega als Parlaments autonòmics (inclòs el de Catalunya, que es va constituir ahir) cap sobirania que no sigui la que emani del poble espanyol. I aquesta sobirania resideix únicament i exclusiva en el Congrés de Diputats, amb domicili a la Carrera de San Jerónimo de Madrid. Posades així les coses, ¿algú podria amablement explicar com es convoca una consulta (o un referèndum!) d'autodeterminació sense sortir del marc constitucional? ¿O com es passa d'un costat a un altre d'una paret sense obrir-hi una porta?

Riure, malgrat tot