“Hitler era el mejor niño”, “Arriba España” i el dibuix d'una esvàstica van ser les pintades que van deixar al col·legi Es Puig de Lloseta els vàndals que hi van entrar per robar i causar-hi una destrossa. És el repertori de consignes habituals dels nostres aprenents de feixista, i si un se les mira, són prou curioses. Pel que fa a Espanya, és una llàstima que l'extrema dreta es faci seu amb tanta facilitat el nom d'un país que té una història prou sòrdida i desgraciada, però també coses magnífiques a oferir, a pesar d'aquesta genteta. Pens per exemple en el poeta Federico García Lorca, que il·lumina el nom d'Espanya arreu del món, però que va ser assassinat per feixistes i encara hem d'esperar que les seves restes siguin localitzades i la seva memòria, tractada amb el respecte que es mereix.
Als individus com els assaltants del col·legi Es Puig els agrada d'allò més exaltar els noms de Franco –els dies feiners– i el de Hitler –en les festes assenyalades. Hitler ha quedat dins la imatgeria col·lectiva com l'emblema del Mal suprem i en majúscules, i als aprenents de feixista els fa il·lusió invocar-lo perquè es pensen que d'aquesta manera fan poreta. És una veneració fruit d'una total ignorància, perquè si sabessin alguna cosa sobre els seus admirats assassins de masses, sabrien que Franco els hauria aplicat –a ells també– la llei 'de vagos y maleantes', mentre que Hitler probablement hauria fet fabricar sabó amb els seus cossos. Aquí ni Hitler ni Franco ni Stalin ni Pol Pot no hi pinten res. Aquí l'únic que tenim és un espectacle lamentable: el que dona l'ésser humà quan decideix voluntàriament degradar-se a la seva condició més baixa, que és la de l'aprenent de feixista. Serien de compadir si no fos per la degradació que també infligeixen a la democràcia, la convivència i el benestar de les persones. Destrossar un centre d'ensenyament públic, i encara més un centre de Primària, és atemptar contra els fonaments de la nostra societat: la curtor de qui fa això és irrecuperable.
Per altra banda, sembla que els monàrquics i els dirigents del PP es van indignar solemnement amb el batle de Manacor, Miquel Oliver, perquè va publicar un tuit fent saber que “fet el recompte d'elefants a Manacor, pareix que no en falta cap”. No sé per què s'enfaden tant: és bo que el batle es preocupi d'informar sobre l'estat de la biodiversitat manacorina, coneguda entre d'altres coses pels seus elefants de llarga trompa. Però com que es veu que el tuit es va prendre com una indirecta contra el rei emèrit Joan Carles, va bé per subratllar com és d'oportuna la reclamació ciutadana a la família Borbó perquè deixi d'ocupar el palau de Marivent. Recordem que l’edifici de Marivent (inicialment no tenia ínfules de palau) fou dissenyat per l’arquitecte Guillem Forteza per encàrrec del pintor i col·leccionista d’art Ioannes Saridakis, alexandrí d’origen grec aquí conegut com a Joan o Juan de Saridakis. Fou acabat de construir l’any 1925 i Saridakis i la seva esposa, Annunziata Marconi, hi van residir fins a la mort de l’artista, l’any 1963. Tres anys més tard, la vídua en va fer donació a la Diputació Provincial de Mallorca (esdevinguda, en democràcia, el Consell de Mallorca) amb la condició que fos usat com a museu de l’obra i la col·lecció d’art del seu marit, i que s’hi realitzassin activitats educatives relacionades amb l’art. En lloc d’això, les autoritats mallorquines i espanyoles el van cedir, incomplint el tracte, a la casa reial espanyola.
