L'eternitat i un dia
Com en el desenllaç d'una mala pel·lícula, de les que ell no hauria filmat, fa un parell de dies va morir el cineasta grec Theo Angelopoulos, figura clau de la cinematografia europea de les últimes dècades. Com segurament ja saben, el director era al port atenenc del Pireu, buscant localitzacions per al seu pròxim film, quan va ser absurdament atropellat per un motorista que devia anar molt despistat: l'hora era tardana, no hi havia gairebé ningú més a la zona i hi havia espai de sobres per a la circulació. Però l'home de la moto (un policia fora de servei) va badar fatalment i va atropellar un dels personatges més prominents de la cultura grega moderna. La notícia em va recordar una mica la mort d'Antoni Gaudí, que va morir atropellat per un tramvia mentre anava distret pensant en el projecte de la Sagrada Família. A diferència de Gaudí, no crec que Angelopoulos sigui beatificat, però la seva mort sí que ha causat consternació a Grècia.
Com molta gent de la meva edat, vaig saber de l'existència de Theo Angelopoulos per la seva pel·lícula La mirada d'Ulisses (1995), al meu entendre un dels poemes cinematogràfics més bells que ha donat el cinema recent. Conta la història d'un director de cinema que torna a Grècia a la recerca d'un film antic i de les seves pròpies arrels sentimentals, i que es troba amb l'Europa moralment esfondrada que ha deixat la guerra dels Balcans. Una autèntica obra mestra que conté imatges inoblidables com la de la barcassa que baixa per un riu transportant una enorme estàtua de Lenin que ha estat desmuntada, mentre a la riba els pagesos se senyen en veure passar el monument que encara els aterreix. No conec cap síntesi tan perfecta i tan commovedora de la caiguda del comunisme i del fracàs inherent als sistemes totalitaris: quan la seva estructura de poder se'n va avall, el que fa de seguida la gent que els ha patit és anar a la recerca de tot allò que el sistema proscrivia. Les dictadures estan destinades a esgotar-se tan aviat com es debilita el fonament de terror sobre el qual han estat construïdes.
Segurament La mirada d'Ulisses serà l'obra més recordada de Theo Angelopoulos, però altres grans pel·lícules seves, com El viatge dels comediants o Els caçadors , també s'ocupaven obertament, entre altres temes, de la denúncia de qualsevol tipus de tirania o d'abús de poder.
Ara Grècia no viu sota cap dictadura, però sí que està sumida en el desastre econòmic i social, i d'això es volia ocupar Angelopoulos -que tenia 76 anys- en la seva pròxima pel·lícula, que s'havia de titular L'altra mar . Un motorista inepte ens n'ha privat. Ell i una ambulància impresentable que va tardar 40 minuts a arribar al lloc de l'accident, cosa que ha causat la indignació dels conciutadans del cineasta mort. Com en un sarcasme, el fangar en què està envescat el país grec, i que Angelopoulos volia retratar a la seva particular manera, sembla que s'hagi pres una revenja anticipada i, senzillament, se l'ha empassat.
