Publicitat
Publicitat

L’home més honrat d’Espanya

Francisco Camps, expresident de la Generalitat Valenciana, és l’home més honrat entre tots els valencians i els espanyols. Aquesta afirmació tan prudent i encertada s’atribueix de vegades a M. Rajoy, però qui realment la va pronunciar va ser un altre gegant de l’extrema dreta extremadament corrupta espanyola, Jaime Mayor Oreja, en el míting central de la campanya del PP per a les eleccions europees del 2009. Rajoy, però, també era present a l’acte, i no tan sols va aplaudir les paraules de Mayor Oreja, sinó que n’hi va afegir d’altres, tant o més estimulants: “Paco [Paco és Francisco Camps], crec en tu i en el que fas; t’he vist actuar. Sempre seré al teu darrere, o al davant, o al costat”. No va dir res de ser-hi al damunt o al davall, però es va entendre perfectament el missatge de suport total. En aquelles dates feia poc que havia començat a sortir a la superfície la que ja s’anomenava trama Gürtel, i l’escàndol va implicar des dels inicis el nom de Camps. L’alcaldessa de València, Rita Barberá, hi va aportar el to dolgut i desafiant: “Que sàpiguen els autors intel·lectuals i materials d’aquesta campanya vil i porcina que cada segon que han fet patir en Paco Camps i la seva família el convertirem en milers de vots per al PP”. I qui va ser presentat com “el filòsof, el catedràtic, el crac”, ni més ni menys que García-Margallo, hi va afegir el punt líric amb una frase que s’ha de donar en la versió original: “ Somos leones que se creen los reyes de la selva y que se crecen ante el castigo ”. La multitud assistent hi responia entusiasmada cantant el “ Yo soy español, español, español ”.

Han passat nou anys i en fa molts que Rajoy no és davant, ni darrere ni al costat de Camps, sinó tan lluny com sigui possible. Rita Barberá va morir l’any passat, tota sola i repudiada pels companys del seu partit de tota la vida (excepte pel filòsof Margallo, que era l’únic que encara la saludava), víctima de la necessitat de fingir que el pacte anticorrupció que havia subscrit el PP amb Cs tenia algun sentit i algun contingut. Pel que fa a la trama Gürtel, no tan sols no era cap “campanya vil i porcina”, sinó que tot just es començava a veure la punta (els vestits de Camps, si ho recorden) del colossal iceberg de fraus i robatoris organitzats que han convertit el PP en el partit amb més imputats per corrupció d’Europa. García-Margallo, que no està imputat, ara filosofa a les tertúlies.

La setmana passada tres cavallers gairebé tan honrats com Camps varen donar, via pacte amb la fiscalia per reduir penes, algunes de les dades que encara falten sobre Gürtel. Eren Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, que ja no llueix mostatxo però que sempre serà el Bigotes. El seu relat donava la raó a la difunta Rita almenys en dos punts: no es tractava de cap campanya, però sí d’un assumpte vil i porcí. Un assumpte que el PP ha convertit, efectivament, en molts milers de vots en un país en què els delinqüents més repulsius són elevats i mantinguts als llocs més alts de responsabilitat i honorabilitat.

Riure, malgrat tot

Etiquetes