En el debat de les esmenes als pressupostos del 2014, que va tenir lloc al Parlament aquesta setmana, hi va haver lloc, enmig de tants de números, per parlar un moment de lletres. Va ser en una de les interpel·lacions que el portaveu del PSC, Maurici Lucena, va fer al conseller Andreu Mas-Colell. Tal com ens explicava a les pàgines de l'ARA Cristian Segura, Lucena va citar l'escriptor andalús Manuel Chaves Nogales, que va morir prematurament l'any 1944 i que tot i així va ser un cronista notable sobre els grans moviments totalitaris de l'Europa del seu temps. Mas-Colell va venir a dir que no coneixia l'obra periodística de Chaves Nogales, una mena de Josep Pla menor. I aleshores Lucena li va etzibar: "Em sorprèn que no l'hagi llegit. Potser és que últimament només llegeix autors catalans".
Potser és que el conseller, d'un temps cap aquí, només llegeix autors catalans. És una frase amb un subtext molt ric i digne de ser considerat. Lucena li va fer aquest retret a Mas-Colell després que els dos polítics haguessin discrepat sobre la necessitat de celebrar el Tricentenari del 1714: Lucena hi estava en contra, i Mas-Colell, a favor. Ergo, des del punt de vista de Lucena, això converteix Mas-Colell en un sobiranista. I ja se sap que els sobiranistes només llegeixen (si llegeixen) autors catalans. No tan sols això: de fet, als autors catalans només els llegeixen els sobiranistes, perquè són els únics que els aguanten (els escriptors catalans, com també sap tothom, són més dolents que la tinya, i si escriuen en català és perquè no tindrien cap oportunitat de prosperar en cap altre idioma més seriós, com per exemple el castellà). I encara més: una dieta severa de lectura d'escriptors catalans provoca un empobriment de l'horitzó intel·lectual de la víctima, i fa que tot un conseller d'Economia no estigui al cas de la fascinant obra de Manuel Chaves Nogales. El diagnòstic és clar: conseller, vostè pateix un empatx de literatura catalana que li fa dir coses rares, i jo, que em dic Maurici Lucena i vaig ser alumne seu, he vingut a aquest hemicicle per advertir-lo que va per mal camí. Si vol mantenir el seu prestigi com a economista llegeixi Chaves Nogales, home.
Es dóna el cas, però, que es coneixen casos de sobiranistes capaços de llegir literatura universal, així els clàssics com els coetanis. I es dóna el cas, també, que hi ha escriptors catalans que són traduïts, elogiats i respectats arreu del món. Justament, escric això des de Tolosa, on aquests dies se celebra el saló literari Vivons Livres!, que enguany té com a convidats d'honor escriptors en llengua catalana, tant de Catalunya com de les Balears. Al món editorial i a la premsa francesa no els sembla empobridor, ans al contrari, dedicar la seva atenció als autors de la literatura catalana. En canvi, del PSC i del senyor Lucena, aquí ni en parlen ni en saben res. Potser que, abans de dir segons quines coses, el senyor Lucena llegeixi una mica. En català o en l'idioma que vulgui, aquí sempre hem estat oberts al món.
