Maria Antònia Munar va ser durant molts d'anys madona i senyora de la política illenca: expresidenta del Consell de Mallorca, expresidenta del Parlament de les Illes Balears, i, sobretot, exsòcia de govern de tots i cadascun dels partits, a la dreta i a l'esquerra, que tenen o han tingut representació parlamentària a les Balears: val la pena recordar-ho per poder dir que, qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera querella.

El cas és que aquesta dona principal fa sis mesos que compleix pena de presó, a compte dels casos de corrupció i de finançament il·legal de la qual la justícia l'ha declarat culpable. És un destí estrany que qui ho ha estat tot en el regiment de la cosa pública del seu país acabi a la garjola, però aquest és el cas. També té tota la pinta d'haver de ser el de l'expresident del govern Jaume Matas, per molt que vagi retardant el seu destí a força de peticions d'indult que només serveixen per anar embolicant la troca. D'aquí una setmana exacta, serà a la infanta Cristina, filla d'un cèlebre caçador d'elefants, a qui li pertocarà d'acudir davant del jutge per explicar la sobtada inflació del seu patrimoni durant uns anys de bogeria (que, casualment, coincideixen amb els del mandat conjunt, i profundament renyit, de Munar i Matas). De moment ja hem aclarit que Doña Cristina baixarà la rampa en cotxe i que, durant la seva declaració, estaran prohibides tota mena de gravacions. Fins i tot el jutge haurà de deixar el mòbil a fora, abans d'entrar a la sala, no sigui cosa que a la filla del rei se li escapi alguna inconveniència que no convingui de ser reproduïda. Qui més qui menys recorda les paraules del seu pare quan es va referir a la igualtat de tots els espanyols davant de la justícia.

Però ara no parlem de cap infanta, sinó de la principal dominàtrix de la política illenca durant els anys de bonança, capitana d'un partit frontissa que ara donava la majoria de govern a uns, ara als altres, i que sempre en treia avantatge. Ahir Maria Antònia Munar va passar dos minuts davant del jutge per negar-se a declarar sobre l'anomenat cas Domenge, pel qual està profusament imputada, i, fet això, va tornar a la seva cel·la. Es veu que ha canviat d'estratègia: de negar-ho tot, ha passat a oferir la devolució de tres milions d'euros per tal de rebaixar la seva pena de presó, i les que encara li puguin caure per les tres causes que té encara obertes.

La col·laboració amb la justícia sempre és digna de ser elogiada. Benvinguts siguin els diners retornats, si, com tot indica, van ser il·legalment extrets de les arques públiques. Només dues preguntes: d'on treu tres milions d'euros algú que, durant anys i panys, suposadament només va cobrar un sou públic que de cap manera justifica aquests estalvis? I sobretot, a què es deu la lleialtat obcecada i verbalment agressiva que una part del nacionalisme (i també de l'independentisme) mallorquí manté encara amb una delinqüent com Maria Antònia Munar? És tan sols curiositat, gràcies.