Més gesticulacions

BarcelonaEl president Torra diu que l'únic camí que li queda a Catalunya és la confrontació (pacífica i democràtica, no cal dir-ho) amb l'Estat, i poc dies després el vicepresident Aragonès anuncia que durà l'Estat als tribunals pels seus impagaments. “Cataluña pedirá anticipos por vía judicial”, és el titular amb què es despatxava la maniobra d'Aragonès a TVE. I en part és cert, perquè el que el vicepresident posarà en litigi és l'impagament de l'actualització de les bestretes (“anticipos”) del model de finançament autonòmic, a més de la liquidació de l'IVA. Ara bé: en castellà, l'ús de la paraula 'anticipos' tota sola, sense més context, no remet a cap deute acumulat per l'Estat en la seva desigual relació amb les comunitats autònomes, sinó a l'empleat tarambana que ha de demanar bestretes perquè no gestiona bé els seus ingressos i no arriba a final de mes (la Generalitat ha hagut de tancar l'exercici d'enguany a l'agost, tres mesos abans del que seria normal). Subratllem el titular de la televisió pública d'Espanya perquè aquests seran els termes del debat: la Generalitat apuntant els incompliments de l'Estat en el memorial de greuges, i el govern espanyol replicant que la culpa és de la mala gestió dels polítics catalans. Una pel·lícula mil vegades vista, com sabem prou.

Tant la confrontació (“Ho tornarem a fer”) de Torra com el recurs contenciós administratiu d'Aragonès tenen un recorregut previsible que tendeix a zero, de manera que s'han d'entendre com a meres gesticulacions de cara a la galeria per fer bullir l'olla i per marcar –encara més, els polítics d'ara i els seus assessors són del parer de marcar-ho tot molt, perquè parteixen del pressupòsit que som curts– les postures dels respectius partits mentre esperen la sentència del judici de l'1-O i si es concreta o no es concreta l'anunci de noves eleccions al Parlament. Estratègies divergents i cada vegada més subratllades, mentre simultàniament es reclama –tant des de Junts per Catalunya com des d'ERC– la unitat d'acció estratègica de l'independentisme, només per poder culpar l'altre d'impossibilitar-la. La CUP, mentrestant, es prepara per a una nova etapa que anuncia no bloquejadora i més col·laboradora. Una mica tard, després d'haver impedit la investidura de Jordi Turull com a president i l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, però bé.

Parlant de pressupostos, el PSC i Comuns opinen que, si JxCat i ERC haguessin permès l'aprovació dels de l'Estat, la situació no seria la que és. Segurament, tot i que tampoc està escrit enlloc que fos molt millor. En tot cas, aquestes dues formacions són les grans beneficiades tant de la confrontació pacífica de Torra com de la judicial d'Aragonès: sobretot el PSC, pel paper polític cada dia més important que li concedeixen tots els escenaris dibuixats pels independentistes, tant des d'una estratègia com des de l'altra. Mentrestant, no cal esperar gaire cosa més que noves gesticulacions. I batalles retòriques a propòsit dels “anticipos” que encara gosen exigir els xantatgistes separatistes.