Mort d’un homenot: el pare Joan F. March

Ha mort als 92 anys el pare Joan Francesc March, home de lletres i de fe, i un personatge d’una rellevància cultural formidable. El seu nom va unit al del financer Joan March, de qui era nebot (ell l’anomenava el tio ), però també, molt en particular, al de l’orientalista, filòsof i místic Joan Mascaró Fornés, de qui va ser deixeble i divulgador incansable. I encara al del monestir de la Real, on va viure els seus darrers anys treballant en la seva magnífica biblioteca, que inclou bona part de la biblioteca particular de Ramon Llull, una altra de les passions intel·lectuals del pare March.

Per a qui no n’estigui al cas, Joan Mascaró Fornés, professor a Cambridge, va ser, entre altres coses, el traductor de referència dels grans textos hindús a la llengua anglesa i -a través de les traduccions d’Elisabet Abeyà- a la catalana. Els Upanishad, el Dhammapada i, molt especialment, el Bhagavad-Gita són encara avui llegits en anglès en les magnífiques versions que en va fer Mascaró, que també era un catalanista militant i un estudiós de les religions que va dedicar tota casta d’esforços a promoure el diàleg entre elles. Per la seva banda, la Real, on avui se celebra el funeral de Joan Francesc March, és un monestir cistercenc fet construir pel rei Jaume I a l’indret on la llegenda diu que es va situar el seu campament durant el setge a Madina Mayurqa, al nord de Palma. Va ser una filial del monestir de Poblet i té un valor històric, arquitectònic i cultural incalculable. Ramon Llull hi va fer diverses estades i hi va escriure alguns llibres. Quan els monjos cistercencs deixaren el monestir se’n van fer càrrec els missioners dels Sagrats Cors (coneguts a Mallorca com a coritos ), que van fundar-hi la Biblioteca Balear.

El pare Joan Francesc March, que tenia un vitalisme i un sentit de l’humor extraordinaris, i que fugia de la beateria i de la hipocresia com de la pesta, trobava en el pensament avançat i obert de Llull un referent amb el qual s’identificava, com també ho feia Joan Mascaró, de qui ho va aprendre tot. Entre l’abundosa obra escrita del pare March és especialment important la seva correspondència amb Mascaró, Cartes d’un mestre a un amic (editorial El Tall, 1993), on es pot veure com Mascaró li va inculcar les línies mestres del que ha estat el seu pensament i la seva obra: la rectitud, l’honestedat, l’absència de prejudicis contra qui pensa o viu diferent, i un amor i una lleialtat indestructibles per la pàtria petita (el poble de Santa Margalida, al Pla de Mallorca, d’on eren fills tots dos i també el banquer Joan March), per la llengua catalana i pel país. De tot això n’ha donat també mestratge a mans plenes el pare March als múltiples deixebles que ha fet al llarg de la vida. I ha arribat al dia de la mort sota la certesa de la divisa que també va aprendre de Joan Mascaró: “Venim de Déu, vivim en Déu i anam cap a Déu”. Joan Francesc March ha estat una d’aquestes persones sense les quals un país i una cultura es tornarien més petits i menys sòlids.