Mos feis rialles

Mos Movem és el nom de la plataforma contra l’ús de la llengua catalana (“Som balears, no catalans”) a la sanitat pública de les Balears que impulsa la dissenyadora i empresària del calçat menorquina Úrsula Mascaró, que també és la creadora d’una província espanyola de ficció anomenada Baleàrnia (a imitació de Tabàrnia) i d’una entitat civil igualment imaginativa que es diu Societat Civil Balear, a imitació de la combativa Societat Civil Catalana. Aquest diumenge Mos Movem s'ha estrenat amb una manifestació a Palma llargament anunciada i minuciosament organitzada contra el decret que demana a metges i infermeres l’acreditació del nivell B2 de català (que vol dir entendre’l, res més) recentment aprovat pel Govern Balear, ja que el consideren una imposició intolerable, més que més perquè a Mallorca i Menorca no xerram ni rallam el català (és de suposar que devem parlar el balearni). La manifestació ha tingut el suport decidit del PP i de Cs, i la participació d’unes dues mil persones, segons dades de la policia. La història és ja tan vella que fa pudor: l’any que ve hi ha eleccions i el PP es posiciona prometent mà dura contra la llengua catalana. Aquesta vegada més que mai, perquè al partit del presumpte delinqüent M. Rajoy bufa una tramuntanada d’ultranacionalisme espanyol a compte del conflicte amb Catalunya, i perquè el PP de les Balears ja s’ha posat públicament a disposició de Cs per formar govern si sumen, i ja se sap que l’extrema dreta taronja no va de bromes quan es tracta d’una cosa tan productiva i socialment sana com anar contra un idioma, el sempre odiat català.

El cas és que entre les cares protagonistes de la manifestació hi havia la de Biel Company, el secretari general del PP illenc que havia d’aportar, segons deien, un lideratge de moderació i centrisme després dels estirabots ultranacionalistes del president José Ramón Bauzá. No és així: ni centrisme ni moderació, sinó un penós ball cap a l’extrema dreta de l’escenari al so del xiulet del carrer Génova de Madrid i de les pressions de Cs, liderat a les Balears per un Xavier Pericay que, per molt que ho intenta, no aconsegueix dissimular l’accent barceloní, ni amagar el seu passat socialista i catalanista. Fa de mal imaginar si la suma de dos mediocres diguem-ne estàndards com Company i Pericay aconseguiria superar en mal govern la tasca d’un mediocre majúscul com Bauzá, però en tot cas ja anirem a votar per evitar haver de comprovar-ho. Una mediocritat que s’estén també a la capacitat de mobilització: dues mil persones al carrer per atacar el català a la sanitat pública (un altre conflicte que tampoc existia i que han hagut de crear artificialment) contrasten amb les més de cent mil que van sortir a tot Balears a defensar l’escola pública i la llengua catalana enfront del decret de trilingüisme de Bauzá. Al·lots, pentura sí que vos moveu, però cap enrere com es crancs. I una cosa: quan deis que voltros sou mallorquins o menorquins o balears, voleu suposar que ets altres no ho som? Mos feis rialles.

Etiquetes