21/02/2011

Nacionalisme lingüístic espanyol

2 min

Prenc el títol d'un vídeo absolutament recomanable que circula per internet (és molt fàcil de trobar a Google, YouTube i xarxes socials diverses) en què el lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera fa un repàs intensiu dels tòpics més habituals en el discurs del nacionalisme lingüístic espanyol, que ve molt de gust escoltar després que la setmana passada vam haver de tornar a sentir els brams d'ase habituals, aquesta vegada a compte de l'entrenador Raül Agné i del triomf de Pa negre als Goya. Moreno Cabrera és catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid, on va néixer, i ha destacat per la seva defensa -sòlida i valenta- del pluralisme lingüístic, reflectida en llibres com La dignidad e igualdad de las lenguas .

Crítica de la discriminación lingüística i El nacionalismo lingüístico , en què posa en evidència els mites i les mentides en què es fonamenta el discurs que proclama la superioritat del castellà enfront de llengües suposadament inferiors com el basc, el gallec i -per descomptat i per antonomàsia- el català.

En el vídeo, el professor Moreno Cabrera ofereix una síntesi de 12 minuts de les conclusions dels seus treballs, i el resultat és demolidor. La seva tesi (que il·lustra amb exemples) és que el nacionalisme lingüístic espanyol és de naturalesa etnocida i que els seus arguments són sempre ideològics, de manera que resulten del tot absurds quan s'analitzen des de la lingüística (és a dir, des de la ciència). Moreno Cabrera comença per les idees essencialistes que volen presentar el castellà com una "llengua de convivència" ja des de l'època medieval (enfront de les altres, que cal suposar que serien "de discrepància"), i afirma sense embuts que això pot sonar bonic a orelles d'un castellanoparlant (ell mateix reconeix que ho va creure quan era estudiant), però que no és altra cosa que un insult. També recorda, amb bon humor i contundència, que cooficial és un adjectiu reversible, i que com a tal afecta les dues llengües a les quals s'aplica: és a dir, que no pot ser que hi hagi una sola llengua "oficial" i unes altres de "cooficials", com si fossin de segona categoria, sinó que, duta a la pràctica, la cooficialitat vol dir que tan vàlid ha de ser el català per entendre's a Madrid com ho és el castellà a Catalunya. També denuncia la mala llet còsmica que hi ha al darrere d'aquest fals discurs del victimisme que lamenta que el català "s'imposi" a Catalunya mentre el castellà hi és "perseguit", una idea que faria riure si no fes fàstic. I desqualifica per complet els impulsors del Manifiesto por la lengua común i altres efusions hispàniques que són, en les seves paraules, "rabiosament nacionalistes".

Moreno Cabrera no diu, segurament, res que molts no sapiguem. La novetat, però, és que ho digui un lingüista de Madrid des d'una universitat de Madrid. Tal vegada a ell el voldran escoltar no tan sols els seus paisans, sinó també l'extensa munió de catalans que (com el senyor Juan Prat, per exemple) encara consideren inoportú dir les coses pel seu nom.

stats