Misc 11/11/2013

Ni cataclisme ni melodrama

i
Sebastià Alzamora
2 min

L'escriptor Javier Cercas insistia ahir, des de les pàgines del suplement dominical d' El País , en la seva visió sobre el conflicte de sobirania entre Catalunya i Espanya. L'article duia un títol prou cridaner, No al cataclismo , i el contingut no era menys pirotècnic.

Seguint el fil del seu article anterior sobre el tema, Democracia y derecho a decidir , Cercas segueix sostenint que el dret a decidir és una ficció o una argúcia, ja que no existeix legislació sobre aquest dret a decidir. I en democràcia, sosté Cercas, tot el que no és llei, és violència.

És una altra frase llampant, però falsa. En democràcia, tot el que no és llei, més aviat deixa espai, simplement, al buit legal. Tots sabem, a més, que hi ha lleis injustes, i fins i tot lleis violentes. I també, encara, violència d'estat, que no necessàriament cal exercir a través de les armes: n'hi pot haver prou amb un article de la Constitució que situï l'exèrcit com a garant de la indissoluble unitat de la nació, com succeeix a Espanya. La qüestió jurídica que planteja el dret a decidir, així com la política, no es resolen amb "obvietats", com reitera Cercas amb un incomprensible empatx de superioritat moral, sinó que requereixen debats, i, sobretot, urnes.

L'autor de Soldados de Salamina , tanmateix, ho veu d'una altra manera. Ell preveu (aquesta potser és la part més còmica) una declaració unilateral d'independència del Parlament de Catalunya, potser dins del mateix 2014. Això donaria peu a la suspensió de l'autonomia catalana per part de l'Estat, a la declaració de l'estat de setge (!!??) i a un possible esclat de violència.

Deunidó, quin panorama. Cercas també es queixa d'haver estat víctima de la temible "caverna catalana" per les respostes que va rebre al seu article anterior, cosa que li agraeixo per la part que em toca (jo em pensava que havia estat respectuós, però es veu que no vaig poder evitar ser cavernícola; unga, unga ). El problema és que oblida alguns detalls: no hi haurà declaració unilateral d'independència perquè, com ell sap, aquesta opció no té ni de bon tros la força necessària dins del Parlament. No hi haurà suspensió de l'autonomia, i menys estat de setge, perquè existeix una legalitat internacional que afortunadament impedeix aquesta mena d'estirabots, si més no en el si de la UE, que es defineix com "un espai de pau i prosperitat". I pel que fa a la violència, caldria saber d'on vindria: pel que fa al moviment sobiranista català, sembla que ja ha quedat més que clar el seu caràcter inequívocament democràtic i pacífic (Via Catalana, Onze de Setembre del 2012, etc.).

Tot i així, Cercas s'estima més imaginar l'escenari apocalíptic i posar-se melodramàtic. "D'aquí 20 o 30 anys, quan el meu fill em demani per què no vam aturar un desastre que encara estaran pagant ell i els seus fills, jo almenys li podré ensenyar aquest article". Està molt bé. D'altres no pensem en la posteritat, però sí que volem escriure a favor d'una certa idea de la dignitat i la decència.

stats