Ni 'cuajo' ni 'agallas'

Amb una de les seves reconegudes filigranes retòriques, i apujant una mica (més) el volum del seu diguem-ne discurs, Mariano Rajoy -que, pel que sembla, també es presenta de candidat a president de la Generalitat- ha acusat aquest cap de setmana Artur Mas de no haver tingut " cuajo ni agallas " per fer front a la crisi, mancança que l'hauria dut a embrancar-se en aquest projecte independentista que tantes alegries està causant a les Espanyes.

Cuajo i agallas són dues paraules que sonen vetustes, ràncies i lleugerament desagradables, més o menys com tot el que sol dir o fer l'actual president d'Espanya. Però no deixa de ser una versió més elegant d'aquell "si tens cuyongs" que li va etzibar el president extremeny Monago a l'alcalde Trias: en resum, Rajoy ha acusat Mas de no haver tingut pebrots. Ell, en canvi, en va tan sobrat que sovint hi ensopega, sobretot quan se li acudeix guaitar als fòrums internacionals.

A Mas, de tota manera, no sembla que l'hagin d'afectar gaire les paraules de Don Mariano. Pel que es desprèn de la seva propaganda electoral, el candidat a la reelecció ha entrat en una fase mística, en què obre els braços al poble enfervorit, com si fos el Crist de Corcovado. Però amb messianisme o sense, Mas té la tranquil·litat que el seu regne, en gran mesura, ja no és del mateix món que el de Rajoy: el seu lideratge descansa damunt d'una massa social que ja s'ha independitzat de cap, i que sent una sincera i completa indiferència pel que digui o deixi de dir el senyor que viu a la Moncloa. I és que Rajoy i el seu govern potser sí que tenen cuajo i agallas . Però d'intel·ligència política, estan demostrant tenir-ne menys que zero.