SORTIDA D'EMERGÈNCIA

No hi ha embossos, però sí (enormes) autopistes

Mentre els empresaris turístics –i alguns mitjans de comunicació– fan el recompte minut a minut dels pocs turistes que es troben enguany a les localitats costaneres de les Balears, i proclamen cada dia mil vegades que això ens aboca al desastre i a la desesperació, constatem almenys una dada: enguany no hi ha embossos a Mallorca. Si més no, aquell embós perpetu que s'instal·lava a les vies principals de l'illa des de Setmana Santa fins a l'octubre, aquell embós insostenible i impresentable, enguany no hi és. Tampoc podies queixar-te'n o dir que patíem massificació: si se t'acudia fer-ho, se't tractava de turismòfob i de ser una mala persona que desitjava que la gent es morís de gana. Ha fet falta una pandèmia per no tenir massificació, i efectivament molta gent ho passa malament, perquè ha resultat que no hi havia cap alternativa a la massificació. Ha resultat que només sabíem fer una cosa. Traiem d'aquí la conclusió que potser que ens espavilem a començar a pensar-ne, d'alternatives? De cap manera: declaram (ho declaren alguns representants empresarials) que tota la culpa és dels governs –l'estatal i l'autonòmic–, que, com que són d'esquerres, són unes males bèsties. I no contents amb tot el que arriben a abocar, els exigim que aboquin el que ni tan sols tenen. Aquesta setmana en vaig sentir un que, en un to irat, declarava que no era acceptable que el govern (d'Espanya, en aquest cas) dediqui 4.200 milions d'euros a un pla d'ajuda al sector turístic, quan les pèrdues pujaran, segons ell, a 80.000 milions. La seva modesta proposició és que el govern els pagui de cap a cap, aquests 80.000 milions, i que ho faci a fons perdut. Ho va dir així, i amb xuleria: a fons perdut. Total, devia pensar, ja van anar a fons perdut els 60.000 milions per rescatar els bancs. En fi, si tot ho hem de pagar els contribuents (alguns no practicam l'evasió fiscal i venim de pagar impostos), aleshores tots podem ser banquers o empresaris turístics.

Tornant als embossos, és una llàstima que no n'hi hagi, amb les autopistes que tenim. Com la que uneix Llucmajor i Campos, en construcció molt avançada. Al marge de moltes altres consideracions (l'impacte paisatgístic brutal, les falsedats amb què es va presentar i defensar el projecte, la falta de claredat sobre la concessió de l'obra, la utilització de materials potencialment nocius per a l'aigua i la salut humana, etc.) voldria subratllar-ne avui només una, i és l'absoluta desproporció i la desmesura al·lucinant de l'obra. Sort que era un desdoblament i no una autopista, perquè si arriba a ser una autopista, no sé on l'hauríem haguda de fotre. És una estructura d'una magnitud completament forassenyada, pel territori que en teoria se n'ha de servir i les seves necessitats. Un enllaç així pot tenir sentit en alguna de les entrades de Barcelona o Madrid (o de Doha, Tòquio o Los Angeles), però per anar de Llucmajor a Campos, o a l'inrevés, resulta literalment obscè. És com algú que fes reformes a ca seva i, en lloc d'arreglar la cuina i el lavabo, hi entaforàs una macrodiscoteca: ja no hi podrà viure, però podrà fer doblers si hi ve qualcú a ballar. Si no hi ve ningú, no. Això que hi ha entre Llucmajor i Campos no fa servei a ningú més que als espavilats de sempre (molts no van aprovar ni la Secundària, però són molt vius) que posaran unes naus industrials i quatre negociütxos amb empleats mal pagats al voltant d'unes rotondes. A la més grossa d'aquestes rotondes, per cert, s'ha calculat que hi cabria sencer el castell de Bellver. Ja que hi som hi podem construir una rèplica de l'Empire State, i així Llucmajor i Campos s'agermanaran amb Manhattan.