09/02/2013

No tots els 'canalles' són iguals

2 min

Dels autors de la prestigiosa sèrie Nosaltres no tenim res a amagar , que aquesta mateixa setmana ha donat un grapat de capítols gloriosos, com per exemple: "Una imputació no és una condemna" (Artur Mas), "Ningú de CDC farà nosa al procés sobiranista" (Oriol Pujol), "Tot és fals, tret d'algunes coses que s'han publicat als mitjans" (Mariano Rajoy), o "No he dormit gaire; no preguntin gaire i concretin" (Rajoy, un altre cop, però és que aquest home té una responsabilitat molt gran), arriba ara el gran èxit "No totes les imputacions són iguals", que és el que se li ha acudit dir al líder -ehem- del PSC, Pere Navarro, davant del retorn espuri del fill pròdig Manuel Bustos a l'alcaldia de Sabadell. Algú podria pensar que, ara que ja hi som tots, no fa falta mentir, però pel que sembla els caps pensants de la nostra política no opinen el mateix.

Manuel Bustos només té pendents nou càrrecs dels trenta-i-tants pels quals l'interpel·lava la justícia, i l'home ha considerat just que, per nou càrrecs de no res, no valia la pena deixar-se perdre la cadira ni el sou. Molt bé. El seu cap de files, l'esmentat Pere Navarro (com que és possible que molta gent no sàpiga qui és, apuntarem que ocupa el càrrec de secretari general del PSC, i que aquest mateix partit el va postular com a presidenciable de la Generalitat) considera oportú fer-se el sord i ulls clucs a aquesta martingala. Pere Navarro s'ha fet un fart, en els últims temps, de fer crides en favor de la "regeneració democràtica", un sintagma petit, pelut i suau que ja ningú sap ben bé què vol dir, de tant d'ensalivar-lo. Potser per això, després de cridar repetidament a la regeneració democràtica, Pere Navarro no veu inconvenient a declarar que "no totes les imputacions són iguals", referint-se a l'alcalde Bustos, que segurament és un dels imputats de Catalunya amb més presumptes motius per ser-ho.

De tota manera, li hem de donar un punt de raó al líder Navarro: no totes les imputacions són iguals, ni que sigui perquè unes són encara més vergonyoses que les altres. Ja ho va escriure Tolstoi, a Anna Karènina : "Totes les famílies felices s'assemblen; les desgraciades ho són cadascuna a la seva manera". La gran família socialista s'assembla a la no menys nombrosa prole pepera en què tant l'una com l'altra se senten felices de rebolcar-se en la seva pròpia immundícia.

Diguin el que diguin, ser imputat per corrupció no és normal. La gran majoria dels ciutadans no estem imputats per corrupció, i, encara que els sembli mentida, aquesta gran majoria són els que votem i paguem, amb els nostres impostos, els sous i els sobresous (en negre) dels imputats de marres. Per descomptat que poden continuar indefinidament en la seva línia autista. Però, si no reaccionen a temps (i tot fa pensar que no ho faran), que no s'exclamin si, davant de subtils subterfugis com ara "no totes les imputacions són iguals", els ciutadans acaben reaccionant amb el maximalisme de "tots els polítics, com tots els lladres, sí que són iguals".

stats