Oriol Junqueras, Pablo Iglesias
No cal que dissimulem, tothom s’ho pregunta. Un servidor també. Què faran els de Podem quan tinguin ocasió de decidir majories de govern? Quan puguin decantar el govern d’una institució o una altra cap a una banda o cap a l’altra? Quan se’ls ofereixin càrrecs de poder? Què faran? Amb qui s’entendran?
La resposta és senzilla, i em temo que no gaire encoratjadora: no s’entendran amb ningú. I, des d’un punt de vista estrictament partidista (que és el que fa servir Pablo Iglesias), tindran raó. Podem/Podemos ha emergit de cop i volta com una resposta al vell sistema de partits polítics espanyols. A hores d’ara, per a ells no té cap sentit convertir-se en aliats ni en crosses del PSOE, d’IU o menys encara del PP. Podem ha nascut com una alternativa, i per descomptat no vol ser una crossa. Tothom dóna per descomptat que haurien de ser els aliats naturals del PSOE. N’hi ha prou escoltant Pedro Sánchez i l’esmentat Pablo Iglesias per entendre que això és impossible. Pedro Sánchez té molt més a veure amb Soraya Sáenz de Santamaría que amb Pablo Iglesias. La casta és la casta, i si Podem ha agafat la força que ha agafat és perquè es presenta com a alternativa a la casta. No per donar-li suport, no per donar-li peixet. La seva força és la suposada esperança de carregar-se aquest sistema, no de donar-li suport.
En aquesta situació, sembla mentida que algú pensi en Podem com una força que faci costat a un govern que no estigui encapçalat per ells mateixos. No tenen cap motiu per pactar la seva força ni amb el PSOE ni amb el PP, que cada dia van més minvats. No tenen cap motiu per pronunciar-se sobre el procés català fins que no s’hagi resolt. No tenen cap motiu per posar-se d’acord amb ERC, ni amb Iniciativa, ni amb el PSC, ni amb la CUP, i per descomptat encara menys amb CiU. No tenen cap motiu per prendre cap compromís que no sigui esperar a veure què passa, i a partir d’aquí prendre les seves decisions i plantejar les seves exigències. Tothom troba que s’han de decantar en un sentit o un altre sobre les qüestions que ocupen el debat públic, però Podem no en té cap obligació, perquè ara com ara, per molt emergent que sigui, és una força extraparlamentària (excepte a Brussel·les). Com que encara no han fet res, ningú els pot demanar res. De fet, ells tampoc no són res, de moment. Tret d’un conjunt de contradiccions ideològiques amb un líder que ja ha deixat ben clar que pensa seguir en el seu lloc. És més que possible que vegem Pablo Iglesias com a president d’un govern espanyol, i que el dret a decidir dels catalans s’hagi d’acabar negociant amb ell. En quins termes? No ho sabem, perquè és molt probable que el president de Catalunya ja no sigui tampoc Artur Mas. ¿Oriol Junqueras i Pablo Iglesias negociant un referèndum? Coses més grosses s’han vist. Com ha dit alguna vegada el president Mas, wait and see. Pablo Iglesias, Oriol Junqueras. Pot semblar un disbarat, però crec que no ho és del tot. Em sembla que s’han de preparar per començar a parlar.
