11/10/2011

Parlar perquè es té boca

2 min

Dins la categoria de clàssics electoralistes d'avui i de sempre, el tàndem Artur Mas - Duran i Lleida ha obtingut, com no podia ser d'altra manera, un gran èxit amb la seva interpretació a dues veus del tema Com ens agrada tocar la pera als andalusos . Oldie but goldie total. Ja ho saben, primer el president de la Generalitat va dir allò que, de vegades, als andalusos (i als gallecs, perquè els fessin companyia) no se'ls entén encara que parlin en castellà, i després el líder d'Unió va rematar-ho amb l'observació que el subsidi del PER només serveix perquè els jornalers andalusos (i extremenys, que també sempre vénen de gust) es passin el dia al bar.

De les dues declaracions, val a dir que la del president Mas és la més original, perquè estem força acostumats a sentir dir que els nens catalans no saben parlar castellà, però que algú ho digui de les criatures d'altres autonomies s'ha de reconèixer que constitueix una innovació, potser modesta però certa (tot i que igualment qüestionable). En canvi, l'atzagaiada de Duran i Lleida sobre el PER i el bar forma part de l'arsenal de penjaments atribuïts a determinats col·lectius als quals sempre es pot recórrer perquè són gratis. De la mateixa manera que a Espanya surt de franc dir que els catalans són insolidaris, egoistes i pesseters (i com que Espanya es troba en campanya electoral permanent ho diuen sovint), també és un lloc comú del catalanisme imaginar els andalusos com una colla de ganduls que viuen en una orgia perpètua de pescaíto frito i chatitos de fino . A expenses, naturalment, dels esforços dels catalans, que són pencaires i estalviadors per naturalesa. Són caricatures que neixen i s'alimenten d'un o altre prejudici i que al capdavall no signifiquen res quan es confronten amb la realitat, com quan algú afirma que els americans (del nord) són curts de gambals, que els belgues són avorrits com peixos bullits o que els negres duen el ritme a la sang i estan dotats amb membres virils monstruosos.

Detritus retòrics, en resum, davant dels quals sempre hi ha algú que s'exaspera i reacciona amb una mica més del mateix, fins que s'entra en una espiral d'insults i despropòsits com la que els catalans estan tristament acostumats a haver de suportar. Ara bé, com que des del catalanisme tampoc no falta mai qui surti amb algun d'aquests llocs comuns (és gratis), tal vegada no estaria de més intentar aclarir què vol fer el catalanisme amb els immigrants espanyols establerts a Catalunya i amb els seus descendents: si presentar-los com a model d'integració i convivència (com s'acostuma a fer des del discurs oficial), o bé conceptuar-los com l'ase dels cops més còmode i avinent (com té per habitud el discurs més populista). O una cosa o l'altra, però fa una colla de dècades que els dos discursos coexisteixen i que, sumats, donen com a resultat una contradicció que reclama ser resolta. Com a pista, apuntarem que totes les ideologies es comencen a debilitar quan cedeixen a la temptació del populisme.

stats