27/06/2011

Pere Quart, el prescient?

2 min

Manllevo el títol de l'assumpte d'un correu electrònic que dissabte passat em va fer arribar Jordi Palou, lector -amable, com es pot veure- d'aquest diari i autor del celebrat web Rodamots (www.rodamots.com), que cada dia ofereix la definició d'una paraula o una expressió de la catalanesca llengua, acompanyada d'un exemple d'ús. Rodamots vindria a ser un diccionari online i en construcció permanent: és altament recomanable (i gratuït) subscriure-s'hi per rebre el mot del dia per correu electrònic o via Twitter. I si sou més analògics i us estimeu més llegir en paper, teniu a la vostra disposició el llibre Rodamots. Deu anys fent 'Cada dia un mot' , publicat fa tot just un parell d'anys per Empúries.

El missatge de Palou feia referència a Pere Quart, a qui retia homenatge l'ARA de despús-ahir, i més concretament al poema XVII del llibre de Les decapitacions , que un servidor citava en aquesta columna venturera i que acaba amb aquesta al·lusió a Hitler: "Per segar roses la destral us cal, / Adolf, brètol total? / Volava el cap de ma companya / pel cel dels crematoris d'Alemanya". Fa uns anys, Palou havia fet servir aquests mateixos versos com a exemple d'ús en publicar a Rodamots la definició de brètol , que d'altra banda és una de les paraules més estupendes de la llengua de Marc Colomer.

Doncs bé, poc temps després Palou rebia un missatge d'un lector de Nova York, Daniel Sherr, que li feia notar que, tot i que l'últim vers ("pel cel dels crematoris d'Alemanya") sembla que es refereixi als camps d'extermini nazis, tal cosa no és possible, perquè Les decapitacions va ser publicat l'any 1934, és a dir, més o menys cinc anys abans de la posada en funcionament d'aquests camps macabres i deu abans que, ja a la recta final de la Segona Guerra Mundial, el món en tingués coneixement. Hitler sí que havia arribat al poder (com a guanyador d'unes eleccions democràtiques, sempre convé recordar-ho) el 1933, i des del primer moment a Pere Quart el personatge no li agradava gota, però d'aquí a escriure una anticipació de l'Holocaust hi va un bon tros.

A què treia cap, doncs, aquest "cel dels crematoris d'Alemanya"? El mateix Pere Quart no tenia cap explicació gaire convincent. En una conversa del 1972 amb Josep M. Figueres, el poeta reconeixia: "El poema és potser fet d'abans, del 1932 [...]. Sembla una cosa rara, una mena de profecia [...]. Sí que el seu antisemitisme [el de Hitler] era una cosa evident, però no se sospitava que podria arribar a aquests extrems". Després de donar-hi voltes, Palou i Sherr van concloure que Pere Quart devia escriure aquest vers enigmàtic (i inquietant) per pur atzar. És ben possible, però tot i així poca broma amb les intuïcions líriques, perquè de vegades poden causar un cert vertigen. Al cap i a la fi, en el gremi dels poetes, ni tan sols els més escèptics i mordaços, com Pere Quart, estan exempts de ser una mica tocats d'orfisme. Això és tan cert com que li dec a Jordi Palou la columna d'avui. I un dinar, no cal dir-ho.

stats