Alguna cosa ens diu que és ben possible que Joan Carles I, reputat orador i practicant de la caça major, s'estigui penedint aquests dies d'haver dit allò que "la justícia ha de ser igual per a tothom". Sobretot perquè es veu que hi ha súbdits seus encabotats a contradir aquesta màxima, i val a dir que no són súbdits qualssevol. Vet aquí que Alberto Ruiz-Gallardón, ministre de Fetus i Avortons, demana a l'Audiència de Palma que el dia 8 de febrer, quan la infanta Cristina acudeixi a declarar davant del jutge Castro, se li eviti de fer el paseíllo (terme altament castís que ara no sé com traduir) a l'entrada dels jutjats, i que se la faci entrar discretament per la porta del garatge. I una altra espanyola il·lustre, Esperanza Aguirre, va insistir en la mateixa idea i va afirmar que la llei d'enjudiciament criminal (que malament que sona aquesta expressió, aplicada a una testa coronada) "no imposa la pena de paseíllo ".

El problema és que, com sol succeir amb les idees que broten d'aquestes ments preclares, pot ser pitjor el remei que la malaltia. Si es tracta de preservar la imatge de l'esposa d'Iñaki Urdangarin (i, amb ella, la de la Corona espanyola en bloc) evitant-li, com diu Gallardón, "situacions de caràcter previ que li puguin ser perjudicials" ("situacions de caràcter previ", frase deliciosa), doncs què volen que els digui. La imatge de tota una infanta entrant a declarar com a imputada a uns jutjats per la porta del garatge, com si fos un mosso de mecànic que hi acudeix a carregar la bateria d'un cotxe, no suggereix exactament res de gaire afalagador (amb tots els respectes per als mossos de mecànic, no cal dir-ho). Vull dir que no sé exactament quina és la situació de caràcter previ que pot resultar més humiliant per a la successora dinàstica. Potser que provin el número de la dona bala, i que la infanta entri per la finestra del jutjat, propulsada per un canó del Palau de l'Almudaina i protegida amb un casc i unes colzeres.

Però és que, a més, en el seu zel per allunyar-la de la ja cèlebre rampa per la qual els imputats accedeixen als jutjats de Palma, Gallardón estaria privant Doña Cristina d'una experiència gratificant: la de la coneixença de José Antonio Nieto, popularment conegut com a Primo, el rabassut vigilant de seguretat dels jutjats palmesans que s'ha fet famós a còpia d'acompanyar destacats personatges de la vida pública illenca i espanyola en presència del jutge. El bo d'en Primo, a pesar de la seva envergadura, els tracta sempre amb atenció i delicadesa, i amb un gest ben visible de compunció. Tot i que tal vegada seria millor, si més no per a en Primo, no haver de fer aquest servei en aquesta ocasió. I és que en Primo ja va declarar, en una entrevista, que ell era votant del PP de tota la vida, però que precisament per això el disgustava haver hagut d'acompanyar tants dirigents d'aquest partit a retre comptes amb la justícia. Si ara també li toca ser testimoni de la caiguda de la monarquia espanyola, la seva desolació ja serà completa.