01/02/2012

Rajoy, el conill de la sort

2 min

"La laboral em costarà una vaga", va dir Mariano Rajoy en la seva primera cimera europea. Se suposava que no hi havia micros ni càmeres al voltant del president espanyol en el moment d'amollar aquest vaticini tan cru, però va resultar que hi havia de tot: micros, càmera, focus, maquillatge i probablement un paio amb una claqueta per indicar l'inici del rodatge. Va ser una llàstima que Don Mariano no aprofités l'avinentesa per apuntar-se a la vena poètica que solia reivindicar el seu mentor José María Aznar marcant-se un rodolí: "La laboral em costarà una general", en versió maldestra, o bé "La reforma laboral / val la vaga general", afinant l'heptasíl·lab (amb permís del mestre Pedrals).

La presumpta relliscada de Rajoy em va fer venir al cap un conte de Woody Allen titulat Mètodes de desobediència civil . El cineasta -aleshores també literat- hi analitzava, entre altres formes de protesta, la vaga de fam, i hi trobava almenys un inconvenient: que els poders fàctics podien desactivar-la fàcilment enviant als manifestants furgons policials amb altaveus que emetessin un missatge de l'estil de "Mmm... m'encanta el pollastre".

Es veu que Rajoy -que cada dia diu coses més d'esquerres- ha decidit seguir el mètode que Woody Allen caricaturitzava en el seu relat. Al vídeo que hem pogut veure, el mandatari de totes les Espanyes apareixia acompanyat d'un parell de líders europeus, i en el moment exacte que la càmera es posava a gravar, l'home declarava solemnement el missatge que volia que entenguéssim: "La laboral em costarà una vaga". Pel que expliquen les cròniques, l'interlocutor al qual es dirigia era el primer ministre finlandès, un senyor que té la bondat de respondre al nom de Jyrki Katainen i que a les imatges fa tot l'efecte d'estar repassant els encàrrecs que li han fet les seves filles. Don Mariano, per la seva banda, s'assembla molt a aquelles entranyables mares de família que enunciaven les virtuts de la margarina Tulipán quan casualment baixava un helicòpter patrocinat per aquesta marca al pati de l'escola dels seus fills. El conjunt, no cal dir-ho, suscita una convicció sincera i inapel·lable.

No costa gaire imaginar-se un script del PP en funcions d'apuntador, donant-li instruccions a Rajoy (" ahora, presidente! "), just abans que agafi aire i expulsi l'amical missatge que, com qui no vol la cosa, pretén fer arribar a la població: ço és, que el pitjor encara ha d'arribar. La intenció és bona, però la realització és decididament dolenta. Sobretot pel que fa a la interpretació del protagonista: com a actor de cinéma verité , Don Mariano no se'n surt ni mica ni gota. S'assembla massa als seus propis imitadors, i se li nota excessivament que és conscient de tenir la càmera filmant-lo. És cert que, anys enrere, el van enxampar de bon de veres dient allò del " coñazo " del dia de les forces armades espanyoles, però amb això no n'hi ha prou per concedir-li credibilitat. Per al proper off the record postís, que provi de vestir-se de Bugs Bunny.

stats