25/01/2018

Rajoy amb el seu personatge

2 min

EscriptorRajoy va tornar a fer-se entrevistar a Onda Cero (on ja ha deixat anar altres perles cultivades del calibre de “va a llover”, o “¿y la europea?”) per interpretar-hi altra vegada el que segurament és un dels personatges que més li agraden del seu repertori d’impostacions, que és el del beneit. Li surt molt bé i sempre aconsegueix el seu objectiu, és a dir, que tots piquem l’ham i ens l’empassem. Sobre cada qüestió delicada que se li planteja, ell es fa estudiadament l’orni (la militància de Francisco Camps al PP, per exemple) o deixa anar alguna barbaritat (la desigualtat salarial de les dones, en aquesta ocasió) o fins i tot regala, ben expressament, alguna mostra d’ignorància (les pel·lícules nominades als Oscars) perquè tots ens hi agafem i en fem befa durant dies i dies. Articles, vinyetes, mems, gags als programes d’humor, etc. Ell, mentrestant, s’ha escapolit tranquil·lament de l’escomesa, i ens ha proporcionat munició perquè ens distraguem. Existeix una dita castellana que resumeix la tàctica que segueix Rajoy amb el seu personatge: “Dame pan y dime tonto”.

El pa Mariano Rajoy se’l guanya delinquint (presumptament) al capdavant del PP, una enorme maquinària en forma de partit polític que té com a principal objectiu la conservació del poder com a mitjà per depredar els diners de tots els ciutadans, començant naturalment pels dels seus votants, als quals felicitem vivament des d’aquí. El president d’Espanya no és de cap manera aquest senyor despistat i una mica curt que ens aconsegueix fer creure que és amb aquests xous lamentables però perfectament calculats. Mariano Rajoy és M. Rajoy, és a dir, un polític corrupte de qui està demostrat (ho ha fet la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals) que ha cobrat sobresous en negre i que és el màxim responsable (ara n’és president, però també n’ha estat, durant molts anys, secretari general) del partit que acumula més casos de corrupció a tot Europa. D’un partit que diversos informes judicials i policials no dubten a descriure com una organització criminal perfectament estructurada. Mariano Rajoy, lluny de ser un beneit, és el cervell de tot això, i l’escandalosa confessió de Ricardo Costa (simultània a les declaracions de Rajoy a Onda Cero) no fa més que corroborar-ho. Per bé que Costa intentés exculpar Bárcenas, va quedar clar que al carrer Génova de Madrid estaven perfectament assabentats del que feia el seu partit al País Valencià, i òbviament no van fer res per impedir-ho.

Dimecres Felip VI també va dir a Davos que a Catalunya s’havia intentat “minar les bases de la democràcia”, en referència al referèndum de l’1-O. Posats a parlar de democràcia quan ets cap d’estat pel fet de ser fill de ton pare, el monarca es podria preguntar si el que soscava la democràcia no deu ser la pestilència no ja d’un partit sinó de tot un sistema corromput fins a les entranyes. Sobretot tenint en compte que la corona que ell ostenta i representa és un dels vèrtexs d’aquest sistema. Deixem-ho estar, doncs, i anem fent de rei portaveu del govern del PP.

stats