Rajoy toca sostre (per avall)
Tal com afirma una dita valenciana que ens agrada citar en aquesta columna “Per avall no hi ha tetxo ”. O no hi ha sostre, si ho volem dir correctament. El president espanyol, Mariano Rajoy, ha superat -per difícil que pogués semblar- les seves pròpies cotes de ridícul en posar a tota l’oposició al seu govern les etiquetes del radicalisme i del racisme. “Els radicalismes de dretes i d’esquerres, els partits xenòfobs, els nacionalistes, els invents artificials, no han resolt mai res ni han fet res de positiu en la història”. Ho va amollar a la bella ciutat de Toledo, en el decurs de la taula política del Partit Popular Europeu. No sabem quines varen ser les reaccions dels coreligionaris continentals, però m’afiguro que la perplexitat devia córrer extensament entre els auriculars de la interpretació simultània (atès que el president Rajoy és incapaç d’expressar-se sense el suport d’algun traductor, fins i tot del castellà al castellà).
Rajoy parla de radicalisme, però dins el seu govern hi ha ministres que prediquen la cadena perpètua i fins i tot la pena de mort, sota diversos eufemismes. Rajoy parla de nacionalisme, però presideix un govern que es distingeix per la invenció de la Marca Espanya i per la voluntat obertament explicada, pel ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, d’espanyolitzar els nens catalans. Rajoy parla de xenofòbia, però és el president que ha mantingut i potenciat la tanca de Melilla, coronada amb uns ganivetots que acaben de massacrar els immigrants que han aconseguit arribar a territori espanyol. Rajoy parla d’invents artificials, però és un president que acostuma a fer les seves conferències de premsa a través de la pantalla de plasma i que encara no ens ha explicat què pintava el senyor Luis Bárcenas dins el seu partit.
Volem dir amb tot això que el president Rajoy, en definitiva, és un farsant i un impostor. Intenta negar a la seva oposició uns valors que ell, i el partit i el govern que ell presideix, han bombardejat i corcat per activa i per passiva. Si coneixem un partit radical, xenòfob, nacionalista i artificial, aquest és el Partit Popular d’Espanya. Rajoy volia denunciar els seus opositors, però li va sortir un autoretrat involuntari.
L’actual president espanyol, que per cert no és qualsevol càrrec, és un demagog i un irresponsable. Tot i així, conserva una certa imatge de personatge moderat, perquè els que van darrere seu, començant pels membres del seu consell de ministres, són encara molt pitjors que ell mateix. S’hi pot posar com vulgui, però ja li hem pres la mida. S’ha discutit sovint qui ha estat el pitjor president d’Espanya en la seva encara recent etapa dita democràtica. Si Aznar, si Zapatero (Felipe González, Calvo Sotelo i Adolfo Suárez sembla que tinguin butlla papal). Doncs bé, ara ja tenim la resposta. Mariano Rajoy no és cap polític, només és un canalla passat pel BOE i per unes oposicions a registrador de la propietat. Potser sí que, fins i tot per avall, hem tocat tetxo.
