Per si se'ls ha passat per alt, és interessant que sàpiguen vostès que tenen fins al dia 30 del mes en curs per presentar-se al concurs de places d'estàtua humana de la Rambla que dimecres va obrir l'Ajuntament de Barcelona. Tal com s'havia anunciat, l'actual govern municipal ha decidit intervenir en aquest sector (ja madur, per cert) de l'economia alternativa barcelonina a través d'una sèrie de mesures: d'ara endavant, per exemple, les estàtues humanes només podran actuar (no sé si se n'ha de dir així) a la Rambla de Santa Mònica, en lloc d'escampar-se de qualsevol manera de dalt a baix del passeig. Això té lògica, perquè Santa Mònica -amb les seves vistes al port i als ascensors avariats del monument de Colom- segurament és el tram de la Rambla que presenta una concentració més alta de delinqüència de tot color, i ja es veu que té sentit procurar que cadascú sigui al lloc que li pertoca. I adequadament ordenats: en cap cas no hi podrà haver més de trenta estàtues humanes en exercici, repartides en dos torns de quinze estàtues als matins i quinze més a les tardes. Numerus clausus , doncs.
I és que hem parlat de delinqüència, però en realitat l'estatuària humana és, segons la cosmovisió de l'Ajuntament de Barcelona, una disciplina artística. Com la música barroca, o la poesia metafísica. Per això s'ha constituït un jurat d'experts, als quals s'ha encomanat la delicada labor d'escollir les millors propostes, aquelles que es trobin en condicions de fer les delícies dels vianants. Així doncs, si vostè posseeix una ànima artística i es considera capacitat/da per optar a un d'aquests llocs de treball, recordi que amb la seva sol·licitud haurà d'aportar una petita memòria explicant el contingut estètic de la seva creació. Hi puntuaran aspectes com el vestuari, el maquillatge i la temàtica, i també es tindrà en compte l'experiència que cada aspirant pugui acreditar en el món de la bohèmia i la faràndula. No oblidi que, si té la fortuna de ser seleccionat/da, haurà de pagar una taxa de 189 euros mensuals en concepte d'ocupació de la via pública, perquè res no és gratis en aquesta vida.
La feina dels jurats d'artistes, com sap tothom, és sovint àrdua i ingrata. Hi ha la dificultat d'aplicar criteris objectius a la sempre personalíssima tasca dels creadors, que solen tenir egos molt esmolats i susceptibles d'irritar-se en cas de no resultar escollits. Per això, des d'aquí desitgem als membres del jurat de les estàtues humanes sort i encert en la tasca tan compromesa que han tingut l'honor d'assumir. I encoratgem l'Ajuntament de Barcelona a aplicar processos de selecció igualment exigents a altres oficis artístics que s'exerceixen a la Rambla des de temps immemorials, i sense la regulació que sens dubte mereixen: els trilers, la prostitució de carrer i la venda d'aquestes trompetetes que fan un renou infernal, per posar-ne només tres exemples. Per aquest camí aconseguirem que la Rambla sigui, com li correspon, l'enveja de totes les capitals europees.
