Salvini, ‘non grato’ a Mallorca

EscriptorLa setmana passada, el vaixell Open Arms va atracar al port de Palma (després que se li hagués prohibit de fer-ho a Itàlia i Malta), amb els cadàvers anònims d’una dona i un infant i la supervivent camerunesa Josepha, que s’està recuperant del calvari que va viure a mans de la guàrdia costanera líbia i a causa de les polítiques xenòfobes practicades per l’actual govern italià. Dijous el ple del Consell de Mallorca va declarar per unanimitat el ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, persona non grata a Mallorca. Salvini, l’home capaç de referir-se als migrants i als refugiats com a “carn humana”, va fer veure que se’n fotia (“A qui li importa? Jo passo les meves vacances a Itàlia”, va tuitejar), però aquest cap de setmana ha demostrat que la ràbia li coïa, amb nous tuits en un to insultant i referències pejoratives contra Mallorca en un míting del seu partit, la Lliga Nord.

Casualment he estat aquests dies en una illa italiana, Sardenya, i he pogut constatar que el gest del Consell de Mallorca era rebut amb simpatia i agraïment, tot i saber que té un valor simbòlic. Algunes persones em van parlar sobre Salvini sense embuts. Explicaven que és un autèntic feixista que desitja realment practicar polítiques de persecució i, arribat el cas, d’extermini, no tan sols contra sirians i africans, sinó també contra gitanos i, en general, qualsevol minoria immigrada entorn de la qual es pugui generar conflicte polític i social. Remarcaven també que Salvini és més astut ( furbo, en deien) que la resta: en la configuració del govern, va ser hàbil de reservar-se la cartera d’Interior (des d’on té mans lliures per impulsar i imposar el seu ideari racista), mentre col·locava com a primer ministre un home de palla, Giuseppe Conte (que, com Casado, presumeix d’un currículum acadèmic fals, amb suposats estudis a la Universitat de Nova York, que ha desmentit oficialment que mai fos alumne seu), i, com a vicepresident, un inútil (un cazzo, exactament) del Moviment 5 Estrelles, Luigi Di Maio; dos titelles en mans del ministre xenòfob. Mostraven dubtes sobre quin dels dos partits és més perillós, si la Lliga Nord o el Moviment 5 Estrelles, i, abans que jo fes cap comentari al respecte, no van dubtar a comparar-los amb Ciutadans. El que més els espanta, en tot cas, és comprovar com conciutadans seus que sempre havien tingut per progressistes (incloent-hi artistes i intel·lectuals) han acabat donant suport a Salvini. La història, no cal dir-ho, em va sonar coneguda.

N’hi ha que discuteixen que, des del rigor històric, escaigui parlar de “feixisme” per referir-se a certs polítics actuals. Personalment em sembla la definició més encertada, però el nom que els donem és el que menys importa: es tracta d’una nova onada de polítics de l’odi que s’estén arreu d’Europa, i que no dubtaran a trencar la cohesió social i a causar morts si això els manté al poder. Salvini és ara com ara el seu exponent més rellevant, i declarar-lo persona non grata potser no té efectes pràctics, però és higiènic i just.