Bolsonaro, la ultradreta i les dones
Bolsonaro promet lluitar contra el que anomena “ideologia de gènere”. Ho fa perquè odia les dones. En resposta als blanquejadors de la ultradreta, no és cert que Bolsonaro o els que pensen com ell vulguin fer aportacions al debat sobre quines polítiques són més o menys convenients per afavorir la igualtat o per combatre la violència contra les dones. No: el que volen és retallar els drets de les dones, si pot ser fins a suprimir-los. I volen fer això perquè les odien. Quan dic que “les odien”, vull dir que pensen sincerament que les dones són inferiors als homes. Les consideren més febles, tant físicament com intel·lectualment, però dotades, això sí, d'una astúcia que les fa potencialment perilloses. En aquesta manera de pensar s'hi mesclen prejudicis, supersticions i idees provinents de les religions que han estat vigents durant segles i que el laïcisme no ha aconseguit erradicar mai del tot. Tant o més intensament que les dones, l'extrema dreta odia els homosexuals. Si les dones són inferiors, els homosexuals són aberrants, perquè renuncien a la seva condició superior d'homes per apuntar-se, per vici o per malaltia, al bàndol contrari. Pel que fa a l'homosexualitat femenina, els produeix emocions confrontades: en principi també la troben aberrant, però veure lesbianes en acció els excita. Explicar-ho bé excedeix de molt l'extensió d'un article, però intento exposar-ho amb claredat perquè ja dic que aquesta manera de pensar no se l'acaben d'inventar Bolsonaro, ni Trump, ni Putin, ni Orbán ni cap altre dirigent actual. Se'n diu misogínia i és tan antiga com l'escriptura, com a mínim.
A Andalusia, Vox posa com a condició per formar govern tombar la llei de violència de gènere. Ho fan perquè també odien les dones, i consideren que el més raonable seria tornar a la situació (no gens llunyana, d'altra banda) del franquisme, quan les dones no podien ni tan sols obrir un compte bancari ni viatjar sense la tutela d'un home. Quan es considerava normal pegar-los a casa i quan intentar denunciar una violació era impossible per a la dona, perquè només rebia burles i ridiculitzacions, sovint dels més pròxims. De fet, encara avui les víctimes de violacions pateixen aquest assetjament (recordem la víctima de la Manada), però almenys poden denunciar. Vox desitja que no puguin ni fer això. I ho planteja perquè sap també que els seus interlocutors, el PP i Ciutadans, de fet pensen com ells, però s'han avesat a la comoditat de l'establishment i a les regles de la correcció política, i no gosen dir-ho en veu alta. Per a qui tingui dubtes, n'hi ha prou que recordi l'actitud del PP i Cs davant la vaga general feminista del 8 de març passat. Estalviem-nos posturejos: jo mateix he fet o he rigut bromes sobre dones i gais, més o menys com molts d'homes (o la majoria, o tots, no ho sé). Però és necessari saber quan s'han d'haver acabat les bromes, i de quina banda s'està. Pel que fa a les dones o als gais que voten aquests partits, o que en formen part, per desgràcia tampoc són cap novetat.
