VISCA EL SISTEMA

Colau contra els manters

L'activitat dels manters és molt menys lesiva que la competència de les grans superfícies

Ara que el nostre vocabulari s'embruteix amb tota mena de paraules acabades amb el sufix -fòbia, apuntin també aquesta: aporofòbia, que vol dir odi als pobres. Tot i que, segurament, més que d'odi caldria parlar de repugnància. A molta gent (molta que mai ho admetrà) li repugna la visió dels pobres, perquè els pobres, per pròpia naturalesa, són invisibles, i si són invisibles vol dir que són inexistents. Si se'ls veu passen a existir, i això ja és intolerable. Si, a més, resulta que els pobres són negres, la repugnància es multiplica. Amb tot, el racisme va unit inevitablement a l'aporofòbia: si un negre és ric, o poderós, o influent, ja no fa tant de mal efecte. Algú dirà que aquestes afirmacions són simplificadores, però em temo que no queda altre remei que assumir que sovint el comportament humà no passa d'aquí: al feble se'l castiga (encara més si té un altre color de pell), al poderós se'l tem i se l'afalaga (encara que tingui un altre color de pell).

Més subtils que la Junta Electoral Central (que es diverteix posant multes al president Torra), els socis d'Ada Colau, Valls i Collboni, li permeten a l'alcaldessa de Barcelona que jugui amb llaços grocs, però l'han duta de seguida allà on políticament li fa mal de debò: a perseguir els manters, i no una mica, sinó amb un desplegament policial digne d'un estat d'emergència. Els manters constitueixen un d'aquests casos en què la demagògia política arriba a suplantar la realitat: és evident que la seva activitat és il·legal, i és cert que suposen una competència deslleial per al petit comerç, però en tot cas molt menys lesiva del que suposa la competència (legal, això sí, però tanmateix gens lleial) de les grans superfícies. No conec casos de petits comerços que hagin hagut de tancar a causa de l'activitat del 'top manta'; en canvi, tots en coneixem dels que han hagut d'abaixar la persiana com a conseqüència de la pressió de franquícies internacionals i d'altres gegants comercials que acostumen a jugar, davant les administracions, amb les cartes marcades.

Sigui com vulgui, la defensa o la tolerància amb els manters havia estat un emblema del tipus d'esquerra que solia representar Ada Colau, mentre que l'atac contra aquest col·lectiu és un signe que identifica Manuel Valls. Bé, aquests dies ja veiem qui ha tornat a guanyar el pols, i com de 'gratuïts' són els vots que Valls graciosament va posar a disposició de Colau per fer-la alcaldessa. La intensa persecució policial contra els manters equival a la seva estigmatització a ulls de bona part de la societat i a la seva identificació amb actes criminals que no tenen res a veure amb ells (homicidis i altres delictes que generen inseguretat ciutadana), i reforça els prejudicis racistes i –fem servir la paraulota– aporofòbics, així com una societat més poruga i per tant més reaccionària. Així es desactiva una activista, i valgui la redundància. Ànims, alcaldessa: abans que se n'adoni, estarà enviant policia a efectuar desnonaments, no a impedir-los.