Mossos, exculpació a deshora
Que el jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona hagi arxivat les denúncies i les querelles contra el cos dels Mossos d'Esquadra per espionatge, degudament inventades a partir del que no era més que una cremació ordinària de paperassa, sens dubte és una bona notícia. Bona notícia per als Mossos, en primer lloc, que veuen així reconeguda la seva professionalitat, posada en entredit amb mentides, postveritats i relats políticament interessats i falsaris. Bona notícia també per a la justícia mateixa, que demostra amb aquesta resolució que encara queda dins seu vida independent dels dictats polítics de la dreta espanyolista que senyoreja les institucions de l'estat espanyol. Bona notícia per a la ciutadania, que veu així aclarit un assumpte que raonablement havia de preocupar-la, des de qualsevol posició ideològica. Bona notícia –esperem-ho– per a l'evolució de la causa judicial contra el major Trapero i la cúpula dels Mossos, un cas que exhala ferum de revenja i d'abús de poder per tots els costats, així com de represàlia pel protagonisme adquirit pels Mossos en la resposta policial als atemptats jihadistes de les Rambles i Cambrils. I mala notícia per als polítics i els mitjans que al seu dia van dur a terme una campanya incendiària de difamació i insults contra la policia catalana: Antoni Bassas ha recuperat els brams de García Albiol afirmant que els Mossos es comportaven “com la Gestapo”, afegint llenya a la intoxicació habitual segons la qual a la Catalunya governada pels independentistes es viu com a l'Alemanya nazi. Albiol, per descomptat, no va ser l'únic ni de bon tros. I, per descomptat també, cap dels difamadors ha sortit ni sortirà ara a rectificar les seves paraules, ni encara menys a penedir-se'n, però qui vulgui conèixer la veritat la té davant dels ulls. I la veritat és que, a Catalunya i a Espanya, hi ha polítics i periodistes que utilitzen els seus altaveus per promoure en benefici propi una fractura social tan traumàtica i profunda com sigui possible. No és tan sols que siguin uns irresponsables, sinó que no coneixen els escrúpols ni la vergonya. Suposo que aquesta darrera frase, cas que la llegeixin, la deuen trobar còmica.
La bona notícia d'aquesta exculpació, però, té l'inconvenient d'arribar a deshora. No tan sols perquè el mal que causa la difamació, quan ja està fet, és molt difícil de reparar. Sinó també perquè, de l'octubre del 2017 cap aquí, hem anat a pitjor. Tan a pitjor que ara ja tenim un pacte de la vergonya a Andalusia, amb vocació i voluntat de reproduir-se arreu de la indivisible nació espanyola. En efecte: es comença difamant les institucions, i utilitzant els poders de l'estat per obrir una causa general (en aquest cas, contra l'independentisme i el republicanisme) i s'acaba legitimant la ultradreta com a actor polític que sanciona acords de govern. O no s'acaba, perquè la sensació és que això no fa més que començar cada dia. Una escletxa de llum entre tanta negror és d'agrair, naturalment. Però no esvaeix les tenebres.
