03/06/2019

Pedro Sánchez procrastina

2 min

Pedro Sánchez podria establir un acord de govern amb Podem, i podria obrir converses (el famós “diàleg”) amb l'independentisme català per buscar una solució al conflicte entre Catalunya i Espanya, que inclogués la consulta a la ciutadania catalana mitjançant la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Molts diran que dir això és una ingenuïtat o una insensatesa, però com a poder, Pedro Sánchez podria fer-ho. És més: observant els resultats electorals, fa tota la impressió que els votants (catalans i espanyols) l'han escollit president perquè faci, precisament, aquestes dues coses. A Catalunya, i també a Espanya, aquests resultats assenyalen que, arribats al punt que hem arribat, la majoria es decanta per formacions de centreesquerra (Podem també ja ho és, si és que mai havia estat una altra cosa). I que el propòsit és que aquestes formacions de centreesquerra dialoguin, efectivament, i desencallin una situació, la de Catalunya, que fa temps que s'ha tornat irrespirable. La bronca contínua cansa, sobretot quan no es veu que ofereixi perspectives d'un desenllaç que no sigui en fals. La repressió, la presó i el gran judici-farsa, úniques respostes fins ara de l'estat espanyol al conflicte, són sortides en fals que no tan sols no resolen el problema, sinó que l'aprofundeixen.

Com que això ja ho va fer la dreta espanyola, i a pesar que els socialistes també van donar suport al 155, ara se li ha concedit a Pedro Sánchez una nova oportunitat per trobar altres possibles sortides. Significa que els votants esperen que ell i el seu govern treballin en aquest sentit, perquè és obvi que les dretes ultranacionalistes que no ho faran. Concretant encara més, el CIS de Tezanos li diu a Sánchez que la majoria prefereix que governi en coalició amb Podem. I sense independentistes, sense que això exclogui el diàleg amb ells. És més: com que els temes més durs i que poden dur més desgast és millor abordar-los a l'inici del mandat, Sánchez i el seu govern ja haurien d'estar treballant prioritàriament en aquests assumptes.

En lloc d'això, Pedro Sánchez es dedica a procrastinar, que és la paraula espantosa que ara s'usa per dir que algú posposa una cosa que sap que ha de fer però que no vol fer, perquè només de pensar-hi li agafa ansietat, malestar o estrès. En comptes d'afrontar l'agenda que li han marcat les urnes, Sánchez i el seu govern es dediquen a perseguir i acorralar Ciutadans (amb jugada europea amb Macron inclosa), amb el propòsit de forçar Albert Rivera a decidir si és centrista (i, per tant, aliat del PSOE) o d'ultradreta (i, per tant, aliat de Vox). És una maniobra més fàcil i divertida de fer que posar-se amb els deures, i sobretot és un entreteniment molt del gust de l'Íbex-35. Però té l'inconvenient que els dies passen des d'ara mateix, que no hi ha temps per perdre i que la maniobra amb Ciutadans és políticament estèril. Entre altres coses, perquè la resposta al dilema que se li vol plantejar a Rivera (ets de centre o d'ultradreta?) els ciutadans ja la sabem.

stats