VISCA EL SISTEMA

Un policia acorralat

Tot fa pensar que el guió de la seva sentència està escrit i apunta cap a la venjança

Ha quedat clar que el major Trapero no és independentista i que ni tan sols és amic de polítics independentistes, dues coses que no sabíem que fossin delicte però que, pel que es veu (i a tenor de les preguntes del fiscal, i de com les formulava) deuen ser-ho, i ben greus. L'acusació també es va resistir a retirar la petició de penes per rebel·lió: tot i saber que aquest delicte està descartat d'entrada, el fiscal s'estima més no descartar-lo fins al final, perquè el fet de tenir-lo damunt la taula durant la celebració de la vista oral el deu ajudar a agafar ímpetu acusador.

Em sembla molt bé que Trapero subratlli que el Procés li va semblar una barbaritat, que ho tenia tot preparat per detenir Puigdemont i tot el seu govern i que es va oferir per fer-ho, i qualsevol altra cosa que se'ls acudeixi a ell i a la seva lletrada, si això l'ha d'ajudar en una situació en què es juga 11 anys i mig de presó. El problema és que em temo molt (i m'encantaria equivocar-me) que digui el que digui li servirà de ben poc, perquè tot fa pensar que el guió de la seva sentència (i la de l'antiga cúpula dels Mossos) està escrit i apunta cap a la venjança, com en el cas del judici per l'1-O. A Trapero i als seus comandaments no se'ls jutja pel que van fer i ni tan sols pel que pensen, sinó pel que representen. A ulls de l'ofuscat nacionalisme espanyol i del seu braç judicial, representen la policia de Puigdemont, però no tan sols això: també representen un model policial que va deixar en evidència els endarreriments i les mancances de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil just abans de la celebració del referèndum d'autodeterminació, arran dels atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils. A Trapero no li van fer cap favor els independentistes convertint-lo en un símbol (i fins i tot en un sex symbol), però és que l'espanyolisme dolgut per la unitat d'Espanya l'ha convertit en un altre símbol antagònic, el del poli traïdor. I encara pitjor: els mateixos cossos i forces de seguretat de l'Estat l'han convertit en el seu enemic número u, al qual professen un odi i un menyspreu fins i tot superiors als que puguin sentir per Puigdemont, Junqueras i tota la resta. N'hi havia prou de veure el rancor i la ràbia amb què es van esplaiar contra ell, durant el judici de l'1-O, el coronel Pérez de los Cobos, l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Sebastián Trapote o el tinent coronel Daniel Baena (també conegut pel seu sobrenom de Tácito a les xarxes socials), fins al punt de convertir les seves intervencions en una espècie de judici paral·lel contra els Mossos i la seva cúpula durant els dies del referèndum.

Trapero és un policia acorralat per una justícia que ja ha perdut la vergonya fins i tot davant dels tribunals de la Unió Europea, però també per uns altres policies amb set de venjança per haver-los deixat en evidència. Que el fiscal li pregunti a Trapero, amb cara de gos, com és que, en una manifestació, parlava amb qui la dirigia (en aquest cas, Jordi Sànchez) ja ho diu tot sobre la mentalitat dels qui van contra ell.