Les dones de Vox

A la conferència de Vox al Parlament Europeu d'aquest dimecres (llegiu la crònica que en va escriure Júlia Manresa per a aquest diari), hi va assistir la vicepresidenta d'aquest partit a les Balears, Malena Contestí. El protagonisme de l'acte requeia òbviament en el secretari general Javier Ortega Smith, però Malena Contestí també va trobar el seu moment per denunciar com el jou del supremacisme separatista sotmet les Balears.

Però avui són d'interès unes declaracions que feia la mateixa Contestí –responent a preguntes sobre la llei de violència de gènere i sobre el feminisme– en una videoentrevista per al diari mallorquí 'Última Hora' del 9 de gener. Com que és una dirigent del partit s'entén que parla en representació seva, i també, de les dones que en formen part o que hi simpatitzen. Tret que no sigui com José Antonio Ortiz, l'home que va ser detingut dimarts passat a Lleida per presumptes delictes sexuals contra menors i majors d'edat discapacitats, i de qui ara Vox afirma que era “un simple militant de base”, tot i que era el president local de la formació i havia encapçalat per Lleida la llista electoral del partit al Senat, en les eleccions del 2016.

Tornant a l'entrevista de referència, Contestí hi fa una sèrie d'afirmacions. Per exemple, explica que les dones que presenten denúncies per haver estat víctimes de violència de gènere obtenen immediatament avantatges econòmics i laborals. També assenyala que Espanya té una mala imatge immerescuda en aquesta matèria, quan la realitat és que es tracta “d'un dels països d'Europa amb menys violència de gènere”, i que hi ha igualtat entre homes i dones, però succeeix que “hi ha una confusió molt gran i molt mediàtica entre igualtat d'oportunitats i igualtat de resultats”. Afirma que existeix un lobi feminista que va de bracet de la llei de violència de gènere, i que aquest lobi va rebre 200 milions de diners públics només l'any 2018. De fet, considera que l'auge que viu actualment el feminisme s'explica “pels diners de les subvencions que rep”, que són les que li permeten “moure les masses”. També subratlla que a l'escola pública s'està utilitzant les nenes “com a instrument contra l'home”, i que se les educa amb consignes perquè se sentin superiors. I, per demostrar que ella sí que és feminista de debò, reclama que als que cometen feminicidis se'ls apliqui “la cadena perpètua”. És més: el que ella anomena “violència intrafamiliar” (que no de gènere perquè també hi ha violència contra infants i ancians) s'ha de combatre “amb més penes i més contundents, i amb més control policial, i que la gent no cobri per això”.

Com és possible que hi hagi dones que combreguin amb aquest enfilall de mentides, tendenciositats i fabulacions?, es pregunten molts. Segurament, pel mateix motiu que hi havia negres que simpatitzaven amb l'esclavitud, o demòcrates que són ferms partidaris d'empresonar els líders de l'1-O. Dins la complexitat humana s'hi troba la pulsió de l'autodestrucció, que pot ser individual, però també, i molt sovint, col·lectiva.