El paio de la bandera

EscriptorEl jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir celebrar els cent dies a presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart enviant la Guàrdia Civil a escorcollar les seus de les entitats de les quals són presidents, ANC i Òmnium Cultural, així com el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat. Altres agents de la Benemérita, així com de la Policia Nacional, es trobaven escampats en controls de vigilància a les carreteres catalanes i als voltants del Parlament, per si Puigdemont s’hi despenjava en paracaigudes.

L’empresonament de Sànchez i Cuixart és la màxima prova de la falta d’independència del poder judicial a Espanya, que, si més no pel que fa als casos relacionats amb el Procés català i amb la corrupció del PP, es troba descaradament interferit (per no dir segrestat) pels interessos del govern d’Espanya i els seus aliats, Cs i el PSOE. Sànchez i Cuixart no són ni tan sols líder polítics, sinó dirigents de dues entitats civils que -per molt a fons que n’escorcollin les seus- no són sospitoses de cap delicte, llevat que ara a l’estat espanyol es consideri delictiu l’exercici del dret a la manifestació ciutadana, que és el que han promogut l’ANC i Òmnium. De la mateixa manera, és molt difícilment justificable la decisió que va prendre ahir el ministeri d’Afers Estrangers espanyol quan va prohibir la reunió entre el president del Parlament, Roger Torrent, i el candidat electe a la investidura, Carles Puigdemont, a la seu de la delegació de la Generalitat a Brussel·les. Llevat que ara a l’estat espanyol es consideri delictiu l’exercici del dret a reunió, que també podria ser.

Volem dir una vegada més que tots aquests fets haurien de causar l’alarma de qualsevol ciutadà espanyol que tingui la voluntat de viure en democràcia, perquè el que s’està produint és una vulneració sistemàtica de drets civils fonamentals, que avui afecta independentistes catalans però que demà pot caure damunt de qualsevol que faci o digui alguna cosa que no sigui del gust del PP o de Cs, addictes a posar denúncies per suposats delictes d’odi contra qualsevol cosa que es mogui. Tristament els cent dies de presidi de Sànchez i Cuixart (tancats per haver pujat, com diuen les defenses amb permís dels agents, damunt un cotxe de la Guàrdia Civil per demanar als ciutadans que se’n tornessin a casa) contrasten amb la total impunitat amb què els energúmens de l’extrema dreta espanyolista cometen públicament i a la vista de tothom els seus actes de vandalisme. Com el paio que va increpar Puigdemont (un representant polític electe, insistim) a Copenhaguen per fer-li besar una bandera espanyola, un acte que no costa gens d’imaginar com hauria estat perseguit per la justícia si la víctima hagués estat un polític espanyolista. En aquest sentit, és sarcàstic que Juan Carlos Girauta, de Cs, hagi expressat la seva condemna per aquest fet: el paio de la bandera actua així precisament perquè se sent avalat i legitimat per partits polítics com el de Girauta. I és ben possible que sigui votant seu.