Publicitat
Publicitat

Rajoy, a coces per Marivent

Mariano Rajoy va arribar més de dues hores tard a la seva ritual cita estiuenca a Marivent perquè li feia mal la ronyonada, i potser això té a veure amb el fet que la paraula clau de les declaracions que va fer després de doblegar l’esquena davant del rei d’Espanya (per fer-li la deguda reverència, s’entén) fos coça. Per exemple, la llei del referèndum a Catalunya va quedar definida (per ell i cal entendre que també per Felip VI) com “una coça al sistema democràtic”, una descripció que escau amb precisió a la trama Gürtel o a l’operació Catalunya. Rajoy també va reflexionar que no sabia si s’havia de rebre els turistes amb un cartell que digués “ Bienvenido, señor turista” (aquí es va trobar a faltar una claca de peperos que li riguessin la broma), però que del que sí que estava segur era que calia no rebre’ls a coces.

Va ser digna de menció aquesta insistència en les coces precisament el dia que un agent de la Policia Nacional es va trencar una cama al pas del Tarajal, entre el Marroc i Ceuta, pegant puntades de peu als immigrants que el van travessar de matinada, i que van ser literalment rebuts, aquests sí, a coces. Mentre els vaixells de Proactiva Open Arms són amenaçats per les forces armades de Líbia i topen ara amb negatives de les autoritats italianes per desembarcar persones rescatades a Siracusa, els 187 immigrants subsaharians que van aconseguir travessar la frontera dels ganivets llargs de Ceuta la matinada de diumenge a dilluns eren rebuts a puntades de peu per policies espanyols. En el seu zel per ventar guitzes, l’agent es va trencar la cama per la tíbia i el peroné, circumstància que el delegat del govern d’Espanya a Ceuta, Nicolás Fernández, va atribuir a “l’actitud violenta dels immigrants”.

Per si no en tenia prou amb la lumbàlgia, Rajoy va acudir a Marivent pensant en Catalunya, però en algun moment va recordar que era a Mallorca. De manera que, perquè no fos dit, va forfollar alguna cosa sobre la possibilitat d’estudiar un règim fiscal especial per a les Balears (allò que es coneix com a REB), des de la completa seguretat que mai cap reivindicació vinguda d’aquestes illes, ni que sigui tan històrica com aquesta, ha tingut cap ressò a Madrid que no sigui el d’alguna riallada de menyspreu: el finançament de les Balears, en termes absoluts i relatius, és el pitjor de totes les comunitats espanyoles, i així seguirà sent mentre depengui de Rajoy i del PP. Per ratificar-ho, el president d’Espanya va donar una negativa rotunda a la cogestió de l’aeroport de Son Sant Joan. I és ben lògic: segons dades de la plataforma Avançam, l’estat espanyol, a través d’Aena, obté cada any uns beneficis espectaculars de l’aeroport de Palma (228 milions d’euros en l’últim exercici), que reté en la seva absoluta integritat. Tot, fins al darrer cèntim. Res del negoci que genera aquest aeroport, un dels de més trànsit d’Europa, reverteix en les Balears. Per a tu la saturació i per a mi els diners. Per què havia de voler ara Rajoy la cogestió d’un negoci tan rodó? És que aquesta gent tot ho faria a coces, devia pensar.

Riure, malgrat tot