SORTIDA D'EMERGÈNCIA
Opinió 27/03/2020

Sempre ens quedarà Formentera

Sebastià Alzamora
3 min

EscriptorFormentera és l’únic territori de l’estat espanyol sense cap cas detectat de contagi del coronavirus. Mentida: tampoc hi ha infecció a La Graciosa, una altra illa, en aquest cas de les Canàries. Però diguéssim que no té tant de mèrit, perquè La Graciosa només té uns set-cents habitants, en contraposició amb els més de dotze mil formenterencs i formenterenques. Una curiositat: el gentilici dels naturals de La Graciosa és gracioseros, però molts els anomenen, col·loquialment, italians. Desconec si el motiu és perquè també hi va molt de turisme italià, com a Formentera, però és ben probable que sigui així. Tot i que, a Formentera, els italians no hi fan tan sols turisme: ara mateix, hi ha uns mil dos-cents residents a l’illa (residents de tot l’any, s’entén) que són italians. Gairebé un deu per cent de la població, per tant, que no és poca cosa.

En aquests dies de pandèmia, tot indica que a Formentera i a La Graciosa les ha beneficiat allò que habitualment és una càrrega que els illencs suportam amb resignació, i que es coneix com a insularitat. Ser una illa, en termes de mobilitat i connectivitat, té més inconvenients que avantatges, com sabem prou. Sobretot, econòmics. Som perifèria, però no una perifèria qualsevol sinó una perifèria completa, indiscutible, pel fet de ser, com ja ensenyaven als llibres de geografia de l’escola postfranquista, “un territori envoltat d’aigua per totes bandes”. Formentera, a més, sofreix el que es coneix com a triple insularitat: les Balears són perifèriques respecte de la Península, però és que Eivissa és perifèrica respecte de Mallorca, i Formentera ho és respecte d’Eivissa: això sí que és una splendid isolation i no la que pregonava Disraeli per a l’Imperi Britànic.

A Formentera hi viuen poc més de dotze mil persones, com dèiem, però durant els mesos d’estiu n’hi arriben a desembarcar unes vuit mil vuit-centes cada dia, segons xifres de Baleària, l’empresa que gestiona els ferris on viatja tota aquesta gentada. Aquests són els que hi arriben majoritàriament per passar-hi el dia, sense comptar amb la quantitat absurda de iots i embarcacions de luxe que fondegen a les seves costes, fins a convertir-les en un pàrquing de vaixells i barques d’estufats. En proporció, la massificació turística i el deteriorament mediambiental afecten Formentera tant o més que Eivissa, i Eivissa està durament afectada: l’informe de l’estiu passat de la Fundació per a la Conservació d’Eivissa conclou que a l’illa s’estan destruint els atractius més valorats pels turistes, és a dir, les platges i el paisatge. Aconseguirem que deixin de venir turistes, fastiguejats de venir fins aquí per acabar acaramullats amb molts més turistes. I ens quedarem sense turistes i sense paisatge ni recursos naturals. A l’inrevés del que diu el títol d’aquest article, si continuam així aviat no ens quedarà ni Formentera.

Tal vegada la crisi del coronavirus ens hauria de donar un toc d’alerta també en aquest sentit. A dia d’avui, no arriben al 5% els habitatges de lloguer turístic de Balears que es troben ocupats (seria interessant conèixer els qui hi van, amb la situació actual). A Eivissa, aquests habitatges han proliferat també de forma vírica, en els darrers anys. Habtur, l’associació que agrupa les empreses de lloguer turístic, veu amb preocupació “que la temporada ja ha començat i quasi totes les reserves han estat cancel·lades”, a causa de la pandèmia. Davant d’aquesta casta de preocupacions, només podem fer aquestes preguntes: encara estam així? De veres que no podem mirar ni una miqueta més enllà? De veres estam disposats a no recapacitar res, a no aprendre res?

stats