Publicitat
Publicitat

Sicília, Mallorca, Guillem Frontera

Als amables lectors de l’ARA i de l’ARA Balears no els vindrà de nou el nom de Guillem Frontera, que enriqueix regularment els nostres diaris germans (germans bessons) amb articles excel·lentment escrits, i sempre ben ponderats i ben argumentats. Llegir un article d’en Guillem Frontera, ja posats a demanar a primera hora del matí mentre es consumeix un cafè i un croissant, és un d’aquests plaers difícilment substituïbles.

Però a l’inrevés del minimalisme, que deia allò que “menys es més”, els plaers són més notoris com més es perllonguen. Per això preferim en Guillem Frontera quan no exerceix d’articulista, sinó d’autor de novel·les. Em sembla que no és cap exageració afirmar que l’autor d’Els carnissers, La ruta dels cangurs, Un cor massa madur, La mort i la pluja o L’adéu al mestre és un dels millors narradors vius en llengua catalana. Si algú no ho sap o no s’ho acaba de creure, només li cal acudir a la lectura d’algun dels títols citats i ho comprovarà de seguida.

Massa discret i elegant, Guillem Frontera ha arribat als setanta anys sense fer cap ostentació de l’excel·lència de la seva obra, i augmentant-la en canvi amb la novel·la que acaba de publicar sota els auspicis del Club Editor que dirigeix Maria Bohigas, i que porta el títol de Sicília sense morts. Aquesta és una expressió que molts hem fet servit per descriure el món polític, empresarial i financer de Mallorca. Una illa (que sempre és un món en si mateixa) articulada per una societat essencialment mafiosa, però que no comet assassinats. No per cap escrúpol moral, que fa molt de temps que els dirigents de l’illa no coneixen, sinó perquè els difunts no surten a compte. A més, són difícils d’ocultar i fan pudor.

La màfia mallorquina, que existeix i és ben viva, només provoca morts socials, que poden ser tan o més letals que les físiques. Ho va explicar molt bé Baltasar Porcel a la seva novel·la Olympia a mitjanit, i ara aprofundeix en el tema Guillem Frontera en aquesta Sicília sense morts. Tots dos coincideixen en una capacitat d’observació, una habilitat narrativa, una voluntat d’estil i un sentit de l’humor que els eleva sense cap mena de dubte a l’excel·lència. La Mallorca de Guillem Frontera recorda poderosament la Mallorca dels últims quaranta anys, però també ens dóna una lliçó de bona escriptura i de potència narrativa. Hi ha drama, hi ha comèdia, hi ha intriga i hi ha el retrat d’un petit món que, al final, equival a la totalitat del món occidental. Estic per afirmar que, amb Sicíla sense morts, Guillem Frontera ha acabat de demostrar la seva magnificència narrativa, però això només seria un atreviment per part meva. El millor que puc fer és aconsellar-los la lectura atenta de la novel·la i el descobriment, o redescobriment, d’un escriptor que no es pot negligir. Comencin per Els carnissers i no s’aturin fins a aquesta Sicília sense morts : assistiran a una sàvia construcció narrativa, a la descripció d’una societat i a una gran obra narrativa de la literatura catalana d’avui.

Riure, malgrat tot