29/03/2011

Socialdemòcrates com nosaltres

2 min

Un acudit que va ser força popular a l'Alemanya del III Reich era el d'un oficial nazi que visitava una fàbrica i li preguntava a l'encarregat si encara tenia socialdemòcrates entre els treballadors. "Sí, senyor -va respondre l'encarregat-, un vuitanta per cent dels nostres treballadors són socialdemòcrates". L'oficial va tornar a preguntar: "I també té membres del Partit Catòlic de Centre?" "Sí, de fet l'altre vint per cent són catòlics de centre, senyor", va ser la resposta. Ja amb la mosca darrere l'orella, l'oficial va inquirir directament: "I no té nacionalsocialistes, a la fàbrica?" I l'encarregat, tot convençut: "Oh i tant, senyor! Ara tots en som, de nazis!"

Em sembla que és oportú recordar aquesta facècia davant dels resultats de les eleccions cantonals franceses, en què la UMP de Sarkozy s'ha desplomat davant d'un Partit Socialista revifat i una extrema dreta tan enfortida que ja s'ha convertit en la tercera força política del país. Com en l'acudit, segur que un percentatge ben alt dels sufragis que ha obtingut el neofeixista Front Nacional -no sé si un vuitanta per cent, però sí una part prou significativa- són de votants socialdemòcrates. Socialdemòcrates petits, suaus i peluts, com el ruc de Juan Ramón Jiménez. Però sobretot, socialdemòcrates capcots, abatuts i desconcertats, que no veuen per enlloc ni un brot verd ni un trist indici del final de la crisi (¿se'n recorden, quan Sarkozy proposava refundar el capitalisme?) i que acaben votant el partit de Marine Le Pen (per cert, aquesta dona té el mateix somriure agressiu, tauronesc i tot ple de dents de son pare) a la recerca d'una proposta ferma. I això que França ha aconseguit no passar d'un deu per cent d'atur: si en tinguessin el doble, com Espanya, val més no pensar com hauria anat la cosa. Crisi, euroescepticisme, la suma d'una abstenció elevada i dels ciutadans que emeten vot de càstig... Tot hi ajuda. Succeeix una cosa semblant amb l'auge del Verds a Alemanya. Per descomptat que és preferible que el personal s'aboqui a votar els ecosocialistes abans que els neofeixistes, però en els dos casos es tracta del mateix: socialdemòcrates desencantats que busquen alternatives a un model que perceben esgotat i incapaç de donar resposta als problemes que crea. En el cas dels Verds alemanys, ha estat determinant la crisi nuclear japonesa, però un altre cop es tracta del mateix: si la socialdemocràcia ens ha dut fins aquí, doncs provem una altra cosa, a veure si així ens en sortim.

Tornant a les eleccions, una lliçó que es pot extreure de la patacada de Sarkozy: que el centredreta intenti incorporar el discurs de l'extrema dreta en matèria d'immigració, com ha intentat fer el president francès, no tan sols no serveix per aturar cap fuga de vots sinó que no fa més que donar ales a l'extrema dreta. O dit d'una altra manera, per molt que es disfressi de radical, a un socialdemòcrata sempre se li acaba veient la poteta ídem. El PP de Catalunya -capital Badalona- faria bé d'aplicar-s'ho.

stats