Misc 13/11/2013

'Spain, zero points'

i
Sebastià Alzamora
2 min

El portaveu europeu d'Educació, Dennis Abbot, va tenir ahir l'encert de qualificar les actuacions del ministre espanyol del ram, José Ignacio Wert, en els termes que li corresponen. "No ho sé dir més diplomàticament: això és una porqueria", va exclamar Abbot, perplex d'haver de fer servir un llenguatge tan cru que ni ell mateix s'hauria esperat mai que hagués d'emprar. De vegades, però, no queda més remei.

Abbot es referia a una qüestió en concret: l'anunci de Wert segons el qual la Unió Europea reduiria a la meitat la dotació de les beques Erasmus destinades als estudiants espanyols. Això, va remarcar el portaveu Abbot, no tan sols no és cert, sinó que aquesta dotació té previst créixer en un 4% l'any que ve, i fins a un 60% fins a l'any 2020. Si algú redueix la seva aportació per a la formació estrangera d'estudiants espanyols, va explicar, no és perquè la UE retiri recursos, sinó perquè qui ho fa no és altre que el mateix govern espanyol. És per això que al senyor Abbot se li va esgotar la paciència i va fer servir la molt contundent paraula rubbish ( porqueria , en anglès) per qualificar les manifestacions del ministre Wert.

Ja comença a fer temps que Europa li ha pres la mida al govern de Mariano Rajoy. Fa més o menys un any, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va ser distingit pel Financial Times amb l'honor de considerar-lo el pitjor ministre d'Economia de la UE, amb el consol que no li va atorgar aquesta distinció en solitari: el Financial Times es preocupava d'especificar que la pèssima gestió del titular d'Economia anava directament relacionada amb la incompetència del ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro, amb el qual De Guindos forma una curiosa, aparatosa i ineficient bicefàlia de poder. Ara és el brau Wert el que aconsegueix fer aixecar les celles als impertèrrits alts funcionaris europeus, però qualsevol membre del consell de ministres de l'actual govern espanyol està més que capacitat per suscitar atacs massius de vergonya aliena: des de la ministra de Treball, Fátima Báñez (amb els seus rampells letalment maternals envers els aturats de llarga durada), fins al titular d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria (la insignificança del qual al capdavant de cadascuna de les matèries que governa resulta alarmant), passant pel groller García-Margallo (o com convertir la cartera d'Afers Estrangers en un organisme d'exaltació nacionalista), sense oblidar el rebregat Ruiz-Gallardón (l'insult diari contra les dones i contra la justícia entesa com a servei públic), tot l'executiu de Rajoy sembla fet a mida per guanyar-se el menyspreu internacional. El món mira Espanya, sí, però per fer-se'n creus.

Sort n'hi ha que, al capdavant d'aquesta colla de llumeneres, hi trobem el president Rajoy, l'únic mandatari europeu que ha aconseguit esgotar la paciència prussiana d'Angela Merkel i l'esportiu menyspreu dels EUA (Obama no es molesta ni a espiar-lo gaire). Com deia Uribarri, el problema és que a Espanya li tenen mania.

stats