EscriptorEls fons de la Unió Europea per a la recuperació econòmica van orientats a tres grans objectius, a saber: la transició ecològica, la digitalització i la reindustrialització. És a dir, es tractaria d'aprofitar la crisi del coronavirus per accelerar els deures que s'han de fer per dur endavant un nou model econòmic viable, i viable vol dir que no es carregui la naturalesa. Si ens carregam la naturalesa, no sortirem d'una crisi extremadament greu –aquesta pandèmia, per exemple– que ja entrarem dins una altra. Tots els processos productius s'han de digitalitzar per satisfer les demandes d'una població –la de la Unió Europea– de 446 milions de persones, i de passada corregir les greus desigualtats que s'hi produeixen: molts pobres cada vegada més pobres, i uns pocs rics cada vegada més rics. Aquesta digitalització ha d'anar unida a més paraulotes com la descarbonització, és a dir, la davallada d'emissions de CO2 a l'atmosfera, per evitar continuar contribuint a un canvi climàtic que ja ens ha començat a mostrar calamitats de tota casta, inclosa la pandèmia. L'altra paraulota, reindustrialització, vol dir (a partir dels pressupòsits acabats d'esmentar) tornar a produir, tornar a fer coses que es puguin vendre i exportar, i no dependre només o majoritàriament del sector dels serveis, verbigràcia del turisme. Aquests són els objectius que es fixa la UE, i posa a disposició, per acomplir-los, una quantitat mai vista: 750.000 milions d'euros en els propers tres anys, a repartir entre els 27 estats membres, dels quals a l'estat espanyol n'hi pertoquen 140.000. Per fer-se una idea del que això representa, l'economista Miquel Puig subratlla una dada: entre el 1986 i el 2011, Espanya va rebre dels fons de cohesió europeus l'equivalent al 15,68% del seu PIB. Ara es rebrà, en només tres anys, el 10% d'aquest PIB. És una quantitat fabulosa, que s'ha de saber aprofitar. Puig sap de què parla, perquè actualment és el coordinador de la Comissió Catalunya - Next Generation UE, el grup d'experts que assessora la Generalitat sobre com fer servir els fons europeus per reorientar l'economia catalana, i dins el qual hi ha altres economistes eminents, com Andreu Mas-Colell o Guillem López Casasnovas. També remarca, Puig, que els doblers s'assignaran a projectes, i hauran de ser projectes que vagin en la línia abans esmentada: transició ecològica, digitalització, reindustrialització. El temor és que hi hagi els doblers però no hi hagi prou bons projectes per gastar-los.
En resum: la Unió Europea posa damunt la taula un volum insòlit de recursos, però no per fer el de sempre, sinó per corregir els mals vicis desenvolupats pel model econòmic vigent. Això, pel que fa a Balears, lliga perfectament amb el que escrivia la setmana passada Celestí Alomar a l'ARA Balears: desturistificació de l'economia (una altra paraulota), és a dir, reducció de la dependència de l'economia de Balears respecte del turisme, i molt especialment del turisme controlat pels fons d'inversió, o fons voltors, com se'ls anomena habitualment. En canvi, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) ha felicitat les festes amb un vídeo en què apareixen alguns dels principals representants hotelers, fent la plorada de tota la vida i dient que ells han fet les coses molt bé però que uns mals governants els han aixafat la feina. I demanant als Reis d'Orient –no és broma– que els duguin allò que volen: és a dir, uns governants que s'avinguin exactament a les seves exigències, per continuar fent allò que han fet sempre. Això és anar a l'inrevés de la Unió Europea i del camí que ha agafat el món en què vivim, i senzillament no ens ho podem permetre.
