10/07/2016

Tres criminals de guerra

2 min

En ocasió de la primera victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero vaig escriure que José María Aznar deixava la presidència amb les mans tacades de sang, per la seva decisió de fer participar Espanya en la guerra contra l’Iraq, on no se’ns havia perdut res, i per les seves conseqüències, que no varen ser altres que els atemptats de l’11-M a Madrid, encara ara els més brutals i sagnants que s’hagin patit mai en un país europeu. De sang i de mentida, atesos els esforços desesperats del mateix Aznar i del seu govern, cos diplomàtic inclòs, de fer creure que l’autoria de la massacre corresponia a ETA, perquè faltaven tres dies per a les eleccions i convenia carregar els morts, mai més ben dit, a la banda basca. Curiosament, al cap de poques hores ETA negava qualsevol mena d’implicació en els atemptats mentre Al-Qaida els reivindicava, de manera que ens vàrem trobar en una situació en què resultava que el govern mentia per damunt de dos-cents cadàvers, i eren els terroristes, d’una banda i de l’altra, els que deien la veritat. Més avall no es pot caure, i convé recordar-ho perquè és la mateixa gent que ens ha estat tornant a governar en els últims quatre anys, més una pròrroga en funcions que ja dura més de mig any.

Bé, vaig escriure això de les mans d’Aznar tacades de sang i recordo que algunes plomes sàvies, més o menys properes al PP o, si més no, a un pensament sempre prudent i correcte que pertany a èpoques més que passades, es varen dignar a dir-me de tot menys guapo. Que si es tractava de la seguretat nacional i internacional, que amb aquestes coses no es podia frivolitzar i expressar-se en segons quins termes, i que si això, que si allò. No vull ser més llest que aquests senyors tan saberuts, Déu me’n guard, però em permeto recomanar-los la lectura de l’informe Chilcot, fet públic fa uns dies després de més de set anys d’elaboració més que minuciosa a càrrec d’experts en geopolítica, i a veure si encara són capaços de mantenir les seves sensates opinions.

L’informe se centra en un dels protagonistes de la tenebrosa foto de les Açores, Tony Blair, però la seva anàlisi (implacable) és perfectament aplicable als personatges que sortien als dos costats de l’aleshores primer ministre britànic: George Bush, que feia el paper d’emperador, i el mateix Aznar, que hi feia de bufó pansit. L’informe demostra que aquella guerra va ser il·legal, declarada de forma unilateral per aquests tres individus sota el pretext d’unes armes de destrucció massiva que no han aparegut mai, i contravenint tota l’autoritat de l’ONU. I ni al més ingenu dels lèmurs se li escapa que tota l’onada de violència extrema que patim d’aleshores ençà, des dels atemptats de Madrid i Londres fins a l’actual guerra viral de l’Estat Islàmic, té relació directa amb la decisió d’anar a la guerra presa per aquell trio indecent.

Bush, Blair, Aznar. Aquesta vegada apujarem l’aposta: no tan sols tenen les mans tacades de sang, sinó que mereixen haver de comparèixer davant d’un tribunal internacional per ser degudament jutjats per crims de guerra. Ho esperem amb candeletes.

stats