25/12/2012

'Unhappy Christmas, Mr. Mas'

2 min

En aquestes dates entranyables el president dels bisbes d'Espanya, monsenyor Rouco Varela, no s'ha pogut estar d'expressar el seu testimoni de bona voluntat per a tots els espanyols de bé (i per a alguna espanyola també, perquè no sigui dit), així com els seus millors desitjos per a l'any que se'ns presenta. Ho va fer ahir a les pàgines del diari Abc , que per alguna cosa és un diari catòlic que va ser fundat l'any 1903 per Don Torcuato Luca de Tena. I va ser tan clar com sempre: va instar les famílies a resar per la unitat d'Espanya, va defensar el dret de tothom a escolaritzar els seus fills en castellà (ja se sap que hi ha llacunes poblacionals cada vegada més àmplies que només parlen l'urdú) i no es va descuidar de reclamar al ministre Gallardón que s'afanyi en la reforma de la llei de l'avortament. No va pensar a elevar una pregària per Isabel la Catòlica, però ja se sap que l'espai d'una entrevista, ni que sigui a doble pàgina, és limitat.

Una sinapsi neuronal estranya em va dur a associar les declaracions de Rouco amb un clàssic del cinema familiar titulat Navidades picaronas , en què Santa Claus era una senyoreta només vestida amb la gorra del Pare Noel i el paper dels rens el feien una colla de senyors en tanga i amb unes banyes de goma al cap. No em demanin per què: són la mena de correspondències que de vegades determinats referents de l'alta cultura ens acaben regalant als articulistes. Però més enllà de les il·lustracions cinematogràfiques, cada vegada que es digna a adreçar-se a la feligresia, Rouco també n'evoca d'històriques: concretament a un moviment molt genuïnament hispànic que es va anomenar nacionalcatolicisme, que va endolcir les festes a la ciutadania espanyola durant quaranta anys i que està disposat a tornar amb tanta promptitud com faci falta.

Són dies de pau i candor, però certs esperits mai no descansen. Mentre el president de la Conferència Episcopal li demanava mà dura, Rajoy també feia les seves peticions (ell, des de la portada d' El Mundo ) i reclamava al PSOE "una posició comuna sobre Catalunya". Dit en altres paraules, un pacte d'unitat nacional, que també fa dies que reclamen des d'alguns mitjans neutrals com Intereconomía o la seva versió en paper, La Gaceta .

Mentre el ministre Montoro contemplava la presa de possessió d'Artur Mas bullint per dins en el seu propi suc, en les més altes instàncies del patriotisme constitucional s'anaven esmolant ben bé les eines. El desplegament de recursos, humans i divins, per fer saltar pels aires al més aviat millor el pacte CiU-ERC serà de magnituds mai vistes fins ara, i comprendrà tota mena de tàctiques i estratègies, des de les brutes fins a les fètides. Unhappy Christmas, Mr. Mas , és la nadala que canta, més unit que mai, el cor polifònic del nacionalisme espanyol. Brams, esgarips i tocs de bombo apocalíptics anunciant (i escenificant) l'ensorrament d'una societat sencera, que no és cap altra que la catalana. Preparem-nos, que el concert es presenta més animat que mai.

stats