Mirant les xifres, sembla que parlem més d'una superproducció de Hollywood que no pas de la declaració davant del jutge d'una persona imputada per un presumpte delicte fiscal. L'operatiu de seguretat costarà una mica més de tres-cents mil euros (públics), ja que caldrà mobilitzar una cinquantena d'agents de policia des de la península Ibèrica fins a Palma, a més de cinquanta agents més dels quarters illencs: en total, un centenar de policies. Això, sense comptar les dotacions de policia local que caldran per regular el trànsit als carrers del voltant dels jutjats de Via Alemanya, que presumiblement es veuran col·lapsats des de primera hora.

Hi ha acreditats més de 300 mitjans de la premsa de tot el món, la qual cosa significa, pel cap baix, mig milenar de persones desplaçades i situades per cobrir l'esdeveniment (totes dient alhora, en rigorós directe, les mateixes coses). Es preveu la presència d'una quantitat important de manifestants que protestin i s'esgargamellin per les causes més diverses, tot i que segurament no n'hi haurà cap que sigui allà per donar suport a la imputada. Dins la sala, de dimensions relativament reduïdes, s'han hagut d'afegir files de seients per donar cabuda a tota la gent de lleis que s'hi concentrarà, entre jutjat, fiscalia, advocats de la defensa i lletrats d'acusacions particulars, que van des de l'extrema dreta de Manos Limpias fins a l'esquerra més o menys extrema de Julio Anguita. La interlocutòria del jutge Castro va superar una extensió de dos-cents fulls, en lloc de les dues-centes paraules que són habituals per a aquesta mena d'ocasions. Els declarants anònims que dissabte estan convocats als jutjats de Palma per altres delictes hauran de comparèixer molt d'hora (a les set del matí), o bé fer-ho el dia anterior o l'endemà, per tal de no destorbar La Vista per antonomàsia. I, com que es preveu que la cerimònia tingui també, com no podia ser altrament, una durada excepcional (cinc o sis hores, o més), la imputada té a la seva disposició el Palau de Marivent per si necessita descansar. Convé recordar que el Palau de Marivent és la residència particular d'una família que igualment paguem entre tots.

Davant de la circumstància que un membre de la família reial espanyola (la infanta Cristina, per si algú s'ha perdut) hagi de comparèixer davant d'un jutge en qualitat d'imputada, la maquinària de l'estat espanyol ha reaccionat com té per costum: amb la destral grossa i fora mirar prim. Segurament així es pensen que ofereixen una imatge imponent, que d'alguna manera ha de contrarestar el que té la situació de vergonya internacional per a la marca Espanya del ministre Margallo. Però em permeto de pensar que el càlcul és erroni, i que els hauria convingut actuar amb molta més discreció, ni que fos per dissimular una mica el mal pas i per no crear greuges comparatius amb la resta de ciutadans espanyols, que segons el rei Joan Carles són tots iguals davant de la justícia. Començant per Iñaki Urdangarin, fillet de Déu.