Viatge al·lucinant al bucle de l'espant
El que han fet aquesta setmana els ministres Fernández Díaz i Montoro és el numeret clàssic del poli bo i el poli dolent (mai més ben dit), només que reciclat al poli tonto i el poli perillós, que no dubta ni un instant a saltar-se les normes per aconseguir els seus objectius. Mentrestant i com sempre, Rajoy s'amaga rere la seva pròpia barba, i potser val més així. Queda la pregunta de l'ou i la gallina: què és abans, el diari que amassa informes a base de retalls agafats d'internet o els dirigents de l'Estat que sostenen la seva actuació política en aquests informes? Qui dirigeix a qui? Com dirien en els programes de parapsicologia, això probablement no ho sabrem mai.
Només una cosa és clara, ja que parlem de fenòmens paranormals, i és que el desembarcament d'Artur Mas al sobiranisme ha propulsat Espanya a un estrany viatge en el temps. Cap enrere, com els crancs. És de visió molt recomanable el film Looper , de Rian Johnson, ara en cartellera. Es tracta d'un relat fantàstic que planteja la idea que en un futur pròxim s'inventin els viatges en el temps, i que les organitzacions criminals els aprofitin per eliminar qui els interessi sense deixar-ne rastre: agafen la víctima, l'envien trenta anys enrere i allà l'espera un looper (un assassí) que liquida l'infortunat abans que pugui dir Ave Maria puríssima.
Aquests dies el PP i el seu entorn han enviat l'estat de dret espanyol més de trenta anys enrere, on l'esperava el senyor Montoro a punt per engegar-li un tret. Si no em creuen, parin atenció al retorn del colpista Tejero i la seva al·lucinant denúncia contra Mas "per sedició". Espanya ha caigut en un bucle temporal maligne, i amb vocació de repetir-se indefinidament.
