Visca la sopa, visca la pipa
Doncs què volen que els digui, a un servidor li sembla molt bé que l'FBI s'hagi encarregat de posar pany i forrellat a Megaupload i de detenir-ne els responsables. És una bona manera d'impedir que segueixin parasitant la feina de molts altres en benefici popi. I a més fent servir l'excusa, sempre tan oportuna i sovint falsària, de la llibertat. Sento fer-me desagradable però, d'entrada, em declaro fan incondicional de la llei SOPA, de la PIPA, i fins i tot de la Sinde, si tant convé. Qualsevol cosa que vagi en benefici de la protecció dels drets de propietat intel·lectual em sembla, a hores d'ara, imprescindible.
Per algun motiu incomprensible, s'ha creat consens arreu del món entorn de la idea que el lliure accés a la cultura ha de comportar una total falta de respecte envers els drets de les persones que produeixen els continguts culturals. Dit d'una altra manera, molta gent ha decidit que no vol pagar ni un cèntim per descarregar-se les pel·lícules, la música o els llibres que li vinguin de gust. Que la cultura (sinònim letal d'entreteniment) ha de ser gratis total. Perquè sí, per la cara. I els creadors, productors, editors, distribuïdors i expenedors d'aquest material, que s'arreglin així com puguin. La paradoxa més cruel és que, malgrat les immenses (i injustes) facilitats que internet ha donat perquè això sigui possible, vivim en un món més inculte que mai. Un món d'analfabets escolaritzats, que absurdament es pensen que la feina d'un director de cinema, d'una filharmònica, d'un escriptor, d'un editor o d'una banda de rock no mereix remuneració de cap tipus. Diuen que basen aquesta idea en una suposada defensa de la llibertat. Mai un contrasentit havia estat més flagrant.
No dic res d'original si recordo que la conquesta dels drets de propietat intel·lectual va ser tan àrdua com la dels drets de les dones. Que, abans que aquests drets fossin legislats, molts creadors van acabar els seus dies en la misèria: no fa gaire recordàvem el cas de l'italià Emilio Salgari, creador del pirata Sandokan, que es va acabar suïcidant desesperat per la seva situació econòmica mentre el seu personatge triomfava arreu del món sense que ell veiés ni una lira a compte d'aquest èxit. Es veu que ningú valorava l'esforç del pobre Salgari quan s'asseia a escriure les aventures del seu corsari. Devien pensar que tenien tot el dret del món a llegir-les sense pagar res a canvi.
En els nostres dies els pirates es diuen coses com Megaupload, i fan escarafalls molt intensos quan la llei ve a tocar-los el crostó. Parlen de la lliure circulació de continguts intel·lectuals, mentre s'omplen les butxaques d'ingressos de publicitat. Els diria només dues coses: una, que la cultura és barata (el que paguem per un llibre o una entrada de cine o de museu és irrisori en comparació amb els preus de qualsevol altre sector), i dues, si Anonymous diu que la llei SOPA pot fer que internet no torni a ser el que ha estat fins ara, benvinguda sigui la llei SOPA i per molts d'anys.
