Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

La compareixença de Piolín

Em vaig donar el plaer culpable de seguir la solemne compareixença del líder de C’s, Albert Piolín Rivera, a la sala de l’Escriptori del Congrés a través d’esRadio, i certament no em varen decebre: ni en Piolín ni l’emissora de Losantos. Flanquejat per una bandera espanyola i una d’europea, a Piolín Rivera només li va faltar penjar una pota de conill del faristol i dir “ Mira, mamá, soy yo ” en algun moment de la seva al·locució, durant la qual vaig perdre el compte de les vegades que va repetir les paraules “ España ” i “ españoles ”, en contrast amb un solitari esment a “ Cataluña ”, terra que el va veure néixer, i encara per mencionar-la com a problema urgent a solucionar per culpa de “ los separatistas ”. Veient que potser se li n’havia anat l’olla en la majestuositat de la posada en escena, va regalar dues perles d’humilitat: “ Preferimos ser útiles a ser importantes ” i “ Nos importan más los españoles que nosotros ”. Snif.

Va concloure Rivera la seva intervenció ebri de sentit d’estat, i als tertulians i a la presentadora d’esRadio, tots del PP com les persones normals, els costava dissimular l’alegria que els desbordava. No esperaven que allò els sortís de franc, ni que Piolín fos tan Piolín. En efecte, el canari taronja va desgranar, tot estarrufat, una prèvia (data i hora de la investidura), cinc vaguetats sobre regeneració i reformisme més ensalivades que el xupa-xup d’en Kojak i una única concreció: una comissió parlamentària sobre el cas Bárcenas. Una comissió parlamentària. A esRadio, avesats a tenir fil directe amb el carrer Génova, els estranyava que no els responguessin de seguida al telèfon, i a un tertulià se li va escapar: “ Deben estar bailando la conga ”. N’hi ha per a això i per a molt més, amb un sí a canvi de res. ¿El senyor Rivera sap que a can PP estan avesats a esmorzar cada dia comissions parlamentàries, començant per alguna de contingut tan espinós com la de l’11-M? Avui al matí, un lindo gatito que no es diu Silvestre sinó Mariano es relleparà els bigotis davant de Piolín, mentre li acarona l’ala dreta (extrema dreta) i murmura: “ Bien, muchacho, ¿decía usted?

Riure, malgrat tot