#defensamlonostro
Gran moment del PP de José Ramón Bauzá. Varen voler fer gala de la seva mallorquinitat, i ho van resoldre amb un dinar de matances a Campos, un municipi que l’actual cúpula del PP illenc ha trepitjat molt menys que el barri de Chueca de Madrid. Campos, per als lectors amables que no coneguin certa iconografia baleàrica, ve a ser un dels exponents més destacats de la ruralia mallorquina. Quan un polític amb dèficit de mallorquinitat vol fer-se perdonar el seu pecat original, és capaç de desplaçar-se fins a Campos; un poble, d’altra banda, interessantíssim per més d’un concepte (a mi, les façanes de marès de les seves cases em semblen una meravella).
Tot indica que el president Bauzá no hi havia posat mai els peus, a Campos; o, que si ho havia fet, havia procurat oblidar-ho, perquè el poble de Joan Veny i de Damià Huguet no s’assembla especialment a la Gran Vía de Madrid. Sigui com vulgui, el president balear s’hi va substanciar diumenge passat amb l’objectiu de reivindicar el perfil més regionalista del PP illenc, que ell mateix ha contribuït en primera persona a destrossar de la pitjor manera possible. Però ara que s’acosten eleccions, ni que siguin europees (per al PP, com per al PSOE, Europa mai ha estat gaire cosa més que una mamella d’inversions a fons perdut, que ha anat perdent atractiu a mesura que s’ha anat ressecant), Bauzá i els seus assessors han sentit la crida de la selva. Han vist que els cal acostar-se als aborígens mallorquins, aquesta genteta menyspreable que vota el PP però que el PP detesta, amb l’objectiu de recordar-los la bona nova: el PP de Bauzá governa els mallorquins amb l’objectiu de redimir-los del pecat original de ser mallorquins. Per al PP de Bauzá, els mallorquins, de moment, són espanyols de tercera categoria: si algun dia s’avenen a deixar de remugar el seu incomprensible idioma, potser podran aspirar a ser, fins i tot, ciutadans de segona, i amb molta honra. Però, perquè aquest miracle evangelitzador sigui possible, el més necessari és allunyar els illencs de qualsevol lligam amb l’espècie maleïda i sublevada dels catalans. Començant per l’idioma, no cal dir-ho.
De manera que Bauzá es va presentar a Campos en el que, com dèiem al començament, les Noves Generacions del PP local varen etiquetar com un dinar de matances. El resultat va ser un seguit d’imatges del president Bauzá enrevoltat de sobrassades i llangonisses, que després es varen rifar entre el milenar de comensals assistents a la distingida convocatòria. Les sobrassades, que són tan gustoses, tenen tanmateix una innegable forma fàl·lica que restava solemnitat al transcendent acte. Bauzá va afirmar que ningú estima la llengua com el PP, però, en aquell context, va semblar que es referia a la llengua de porc amb tàperes. I encara estem pendents de conèixer quines són les xarcuteries selectes que han de donar descomptes als titulars de la Targeta Blava del PP. Mentrestant, ens queda clar que, per al PP de Bauzá, la mallorquinitat és un assumpte de porquim.
